Per què no aniré a cap llista aquestes eleccions municipals

1/04/2015 -
Aquest dissabte vaig dir que no a la proposta d'anar a una llista electoral per les properes eleccions municipals d'Olot. Algunes persones es van mostrar estranyades per aquest fet, ja que després d'anys lluitant per la justícia social creuen que podria fer molta feina des de dintre l'Ajuntament. El que els vaig contestar i em van demanar que fes públic és el que intentaré exposar breument en aquest article.

Ple de l'Ajuntament d'Olot 2011 - 2015És cert que una manera de començar a canviar les coses és incidint en la institució més propera al ciutadà. Hi estic d'acord. De fet, he assistit a gairebé tots els plens de l'Ajuntament d'Olot al llarg els últims quatre anys, a vegades com a oient, a vegades presentant o donant suport a propostes sorgides dels moviments socials per aconseguir una ciutat més justa, democràtica, ecològica i lliure. Crec que tots i totes hauríem d'estar més informats de què passa al ple del nostre ajuntament, perquè a vegades té molta tela.

Però al llarg de la història dels moviments socials, hem pogut comprovar que apostar-ho tot a la lluita institucional i enviar-hi a totes les persones que fan feina ha significat la pèrdua de la connexió amb el carrer, la desmobilització social i la creença que «els polítics ja ho arreglaran». Doncs no, unes quantes persones (i cada dia som més) creiem que és tan o més important mantenir una societat organitzada des de baix que no delegar la nostra responsabilitat en quatre o cinc regidors.

Olot no canviarà gràcies a quatre o cinc regidors, per bé que ho puguin fer. Olot canviarà quan la seva gent s'adoni que cal participar en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana per fer-la millor. Des de l'associació de mares i pares d'alumnes, fins a l'entitat d'educació en el lleure, passant pels moviments socials i les lluites per una feina digna. És en cada petita lluita, on es juga la batalla del canvi a Olot.

Les eleccions municipals seran una lluita més. I espero que moltes companyes i companys de lluita entrin a l'Ajuntament per portar la nostra veu allà on fa massa temps que no arriba. Però el paper que he decidit assumir personalment els propers quatre anys és assegurar-me que ningú es pensi que votant una vegada n'hi ha prou. Cal implicar-se. I dedicar-hi esforç, paciència i temps. Dintre i fora de l'Ajuntament.

Multireferèndum 2014: Una eina per aprofundir en la democràcia

Al llarg d'aquests últims anys, el nostre país ha viscut un tsunami a favor del dret a decidir. Les forces polítiques, al principi, no van veure amb gaire bons ulls aquell primer referèndum sobre la independència d'Arenys de Munt. La societat, però, els va passar al davant organitzant centenars de consultes arreu de Catalunya. I, finalment, gairebé totes les forces polítiques s'hi han acabat adherint.

Multireferèndum 2014Les consultes sobre la independència han fet una gran tasca pedagògica, en aquest sentit. A tots els pobles on es van fer, la gent va poder experimentar (per primera vegada de forma massiva) què significa això de la democràcia directa. El poble s'organitza i el poble decideix. Sense intermediaris.

El proper 25 de maig, a part de les eleccions europees, una quarantena d'entitats d'arreu del país han convocat un Multireferèndum. És a dir, una consulta popular perquè la gent es pronunciï sobre diversos temes. Un altre exercici de democràcia directa impulsat per entitats destacables, com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Aturem el Fracking, Xarxa per la Sobirania Energètica, Som lo que Sembrem, Dempeus per la Salut Pública, Procés Constituent, la CUP i moltes més.

Hi haurà quatre preguntes: Una sobre els transgènics, una sobre el pagament del deute il·legítim, una sobre la gestió democràtica de l'energia i una sobre el dret a convocar referèndums vinculants des de la població a través de les ILP.  Són quatre temes molt importants, la decisió sobre els quals està actualment en mans dels partits polítics. I no hauria de ser així. La gent hauria de poder-ho decidir directament. Sense intermediaris.

Suposo que és per això que em sap greu que tots els partits amb representació a l'Ajuntament d'Olot hagin rebutjat donar suport a aquesta iniciativa popular. Crec que CiU, PSC, ERC, PP i PxC s'ho haurien s'haver pensat millor. Aquest serà un nou cas d'aquells que la societat civil passarà per davant dels partits. Què hi farem. El 25 de maig, una vegada més i malgrat tot, exercirem el nostre dret a decidir.

Article publicat al Setmanari La Comarca d'Olot

Us presento un valent

Us presento un valent: Hassanna Aalia. Té la mateixa edat que jo: 24 anys. Però no va tenir la sort de néixer en un país ric, com el nostre. Ell va néixer als territoris ocupats del Sàhara Occidental, un país envaït per l'exèrcit marroquí des de fa 38 anys. Des de petit, ha vist com la policia, l'escola i l'exèrcit reprimien el seu poble amb violència, tortures i assassinats. Amb els pas dels anys, s'ha convertit en un activista social i polític. Lluita pacíficament per aconseguir l'autodeterminació del poble sahrauí. Una autodeterminació que l'ONU va ordenar l'any 1975 i que encara no s'ha produït, per culpa dels interessos econòmics d'estats com el Marroc, Espanya i França.

Hassanna Aalia xerrada OlotEl passat novembre de 2010, el poble sahrauí va organitzar un gran campament de protesta als territoris ocupats del Sàhara Occidental, per exigir el respecte pels drets humans. Un campament pacífic. Amb famílies senceres. Hi havia un total de 20.000 persones acampades! Potser el recordareu perquè aquell campament va ser el primer de la revolució àrab. L'exèrcit marroquí no va trigar gaire en enviar l'exèrcit i la gendarmeria a desallotjar i cremar el campament. A sobre, va iniciar un judici militar contra persones civils per haver participat en aquell campament. Una de les persones jutjades és en Hassanna.

A ell, que té 24 anys, com jo, l'han condemnat a cadena perpètua. A companys seus els ha caigut la mateixa pena, o bé 20 o 30 anys de presó. Penes absolutament arbitràries, sense testimonis, sense proves, sense garanties processals. En Hassanna va fugir. Ara està exiliat al País Basc i està fent conferències arreu de l'estat espanyol per explicar què passa al Sàhara. Avui ha vingut a Olot i l'he pogut escoltar personalment.

Una persona del públic li ha preguntat si no tenia por, ja que Espanya i el Marroc tenen un tractat d'extradició que fa que en qualsevol moment la policia espanyola el pugui detenir i enviar cap al Marroc, a complir cadena perpètua. En Hassanna ha dit que tant de bo passi això, perquè potser és la única manera que el poble sahrauí sigui visible als ulls del món.

En Hassanna, que té 24 anys, és conscient que si va a parar a una presó marroquina patirà abusos i, molt probablement, tortures...

Espero que els amics Juanma Robles i Marti Albesa entenguin la vergonya que em fa sortir en un llibre anomenat "Valents" pel meu activisme social i polític. Després de sentir en Hassanna, quan he arribat a casa i he vist el llibre on apareix el meu nom, no he pogut fer una altra cosa que plorar.