2 de gener de 2008

Quan els negocis destrossen vides

Sé que molts espereu un altre tipus d'entrada per a començar l'any, però per un moment prefereixo trencar la falsedat de les festes nadalenques i parlar d'un tema que -encara que sigui Nadal- existeix i tortura cada dia de l'any milers de catalanes i catalans. Se'n pot dir anorèxia, bulímia, "règim"... De mil maneres. Però sovint són la mateixa cosa: Una tortura molt lucrativa.

Anorèxia, bulímia, Danone.Sé que la imatge de dalt no deixa indiferent. Com podeu imaginar no és cap campanya de l'empresa de productes làctics, sinó una manipulació gràfica que he fet per mirar de sacsejar alguna consciència. N'estic fart de veure anuncis de la Danone que s'emeten sense cap mena de filtre ni mesura. De veure publicitat que fomenta tòpics i cànons de bellesa. D'observar com es cuiden prou de censurar certes coses i d'altres deixar-les impunement mentre provoquen infelicitat i patiment arreu on s'emeten.

L'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) diu al seu web: «Hi ha una important pressió de la societat que indueix els joves a estar prims i esvelts. Són molts els factors que hi influeixen: mitjans de comunicació, moda, pressió de les indústries dedicades a la fabricació de productes light, associació d'estar en forma a estar prim... Els mitjans de comunicació, especialment la televisió, venen la idea que estar prim va associat a felicitat, èxit laboral, èxit en les relacions socials, bellesa, joventut i una millor qualitat de vida.»

Suposo que no us ve de nou, però també suposo que -igual que jo- us deveu preguntar per què coi encara no hi ha un control estricte sobre els continguts televisius, quan està més que comprovat que aquests són determinants en molts problemes d'alimentació que pateix la nostra societat (principalment noies joves)... Com és que no s'hi fa res?

Com sempre, la resposta la tenim al davant dels nassos. Mireu els anuncis de televisió durant una estona. Bé, quantes noies amb un pes que podríem considerar "normal" surten? Si un anunci a la televisió costa un ull de la cara i part de l'altre i hi ha tantes empreses que poden fer cinquanta mil anuncis d'aquests, podem deduir que són empreses que mouen una quantitat impressionant de diners, no?

I bé, en un estat on manen més les empreses que els governs (se'n diu estat capitalista o neoliberal), qui penseu que controla aquestes empreses? Uns governants que per ser incapaços de canviar mentalitats han de fer lleis que obliguen a haver-hi paritat a les llistes electorals? Els mateixos governants que estan més preocupats que no surti un anunci de les seleccions catalanes que no un que promociona iogurts desnatats amb dones esquelètiques, operacions estètiques que donen la felicitat, etc. etc. etc.?

I l'escola, què hi diu? Què pot fer l'escola davant d'una societat que passa més hores a la televisió que no al centre educatiu? I no parlem de les hores amb els pares, que encara ploraríem... Quines lliçons ha de donar una escola que manté desigualtats per raons de gènere en tots els seus àmbits? Mireu quants directors i directores hi ha, quants mestres homes i quantes mestres dones hi ha, què fa jugar el mestre d'educació fícica als nens i què a les nenes, quants nois fan el batxillerat social i quantes noies fan el tecnològic...

Què cal fer per què la gent reaccioni? És necessari penjar imatges com la de dalt? Cal escriure parrafades com aquesta? Cal boicotejar les empreses que utilitzen aquest tipus de publicitat? De ben segur que cadascú de nosaltres pot influir en el seu entorn i canviar alguna mentalitat i, com passa sempre, és una cadena; jo t'ho explico a tu, tu a algú altre, aquest a un altre i així anar fent. Potser demà no es notarà el canvi, però d'aquí un any segur que sí.

Us deixo amb uns enllaços: Informació sobre l'anorèxia, informació sobre la bulímia, test d'autoavaluació, programa de prevenció de l'ACAB 2007-2008. Podeu trobar més informació utilitzant el vostre cercador habitual.

I per acabar, una cançó: Iogurts desnatats, de Brams.

Salut!

--
Brams - Iogurts desnatats