7 de desembre de 2008

No em diguis que no és Bolonya

Universitat de Girona, setembre de 2008: Els estudiants de la UdG fan les seves carreres com sempre. Bolonya sona per les manifestacions que ha convocat el SEPC. No circula prou informació a causa de la manera amb què els governants han estat desenvolupant la reforma.

Foto: Thais RoigUniversitat de Girona, desembre de 2008: Un grup d'estudiants s'ha reunit en assemblea per tractar el tema del futur de la universitat pública en el si de l'EEES. A la primera assemblea, una setantena d'estudiants s'emplacen a convocar una assemblea general d'estudiants de la UdG la setmana següent. A aquesta, hi assisteixen gairebé dos-cents alumnes.

Després d'un debat prou interessant, es vota si cal iniciar alguna mesura de pressió cap als òrgans de govern. Sembla que el més efectiu, si més no a Barcelona, ha estat ocupar alguna facultat. Votem. Gairebé ningú hi vota en contra i la immensa majoria es mostra disposada a quedar-se a viure a la Universitat. Ens tornem a convocar al cap d'una setmana, per acabar els preparatius.

La Sala d'Actes de la Facultat d'Educació i Psicologia (FEP) està plena, fins i tot hi ha gent dreta al fons. No he vist la sala tan plena ni quan s'hi reuneix el Claustre de la UdG. Acordem les reivindicacions i decidim que el següent dimarts, 9 de desembre de 2008, farem una manifestació silenciosa des del Rectorat fins la FEP, on ens quedarem a viure, sense entorpir-ne el funcionament habitual, fins que es responguin els problemes plantejats.

Ens dividim en comissions. Comissió de Premsa (21 persones), Comissió d'Alimentació (27 persones), Comissió d'Activitats (41 persones), Comissió de Difusió (79 persones), Comissió de Formació (44 persones) i Comissió Logística (12 persones). Totes, persones diferents. Em pregunto quina és la minoria que diuen alguns diaris.

Tot i que encara no hem iniciat la ocupació, hi ha gent que ja ens ha dut menjar de cara la setmana següent i cada dia més professors s'atreveixen a dir en veu alta que tot el procés s'ha plantejat de forma incorrecta i que cal congelar-lo per no acabar amb les coses més malament del que estan. En aquesta protesta ens hi juguem molt més que la homologació europea, i tots ho sabem.

Però davant la multitud de queixes, els defensors d'una Europa liberalitzada només són capaços de respondre't que "tot això no ho deia la declaració de Bolonya"... No responen a les denúncies que fan referència a l'elitització i la mercantilització de l'educació. Simplement et diuen que el lema que utilitzes no és prou correcte i es queden tan amples.

Darrere d'una pancarta on diu "No a Bolonya" hi ha una sèrie de punts que reivindiquem, que estaria bé que es llegissin. Si no els agrada la pancarta però estan d'acord amb la resta de coses, que ho diguin. La llàstima és que amb l'excusa del lema s'estalvien de respondre a tota la resta (ens podem imaginar que de forma interessada).

A mi no em fa res de canviar el lema i dir: "No a tot el que s'amaga darrere de la declaració de Bolonya" (àmpliament explicat al dossier informatiu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans). Però em sembla que el problema real no és aquest. Que ens coneixem... Oi?

Salut!