4 de març de 2009

De què té por, la Rectora de la UdG?

Rebo una trucada de TV Girona. M'expliquen que després d'intentar lligar un debat televisat sobre el procés de Bolonya, es fan enrere perquè la Rectora i el Departament d'Universitats els han donat llargues tantes vegades que sembla que no hi hagi cap mena de voluntat de fer-lo.

Informa't, pensa i actua!D'això fa prop d'un mes. Ahir vaig rebre una altra trucada de la periodista, dient-me que aquest mes tornaran a intentar-ho. Dubto sincerament que ni la Rectora ni la Generalitat tinguin cap ganes de debatre públicament sobre el tema, però després de la pressió mediàtica que ha despertat la seva negativa, esperem que s'ho hagin repensat.

Un altre episodi esperpèntic relacionat amb evitar el diàleg per la via que sigui es va produir fa una setmana a l'Escola Politècnica Superior (EPS). A les 12 del migdia del 25 de febrer hi havia programada una sessió oberta als estudiants on la Rectora havia d'explicar el Pla Estratègic 2008-2013 i respondre a "tots els temes que siguin d'interès", segons el correu electrònic.

Una sessió semblant es va produir el 5 de febrer, quan encara no hi havia classes, a la Facultat d'Educació i Psicologia (FEP). Com que només hi va assistir un estudiant, vam demanar de repetir la sessió una setmana més tard, però la Rectora va preferir convidar-nos a assistir a qualsevol de les sessions que es celebressin als altres centres de la UdG. Aprofitant el convit, vaig decidir anar a l'EPS per dir-hi la meva.

Comença l'acte i el Director de la Politècnica presenta la Rectora de la UdG. Aquesta dedica més d'una hora a explicar les bondats del Procés de Bolonya tal com havia fet a la FEP. Pot fer el seu discurs sense que ningú la interrompi, tot i que a algun membre del públic se li escapa algun estossec quan la Rectora diu "finançament". Fins aquí, tot pot semblar normal.

No em va semblar tant normal quan em van intentar negar el dret a la paraula, tot donant per finalitzat l'acte, encara que faltava mitja hora per l'estona que es va estipular que durarien les intervencions del públic. Com que el micro el tenia un noi de la fila de darrere meu, me'l va allargar i vaig intentar intervenir per parlar de finançament.

Però error. El Director de la Politècnica fa un crit. Diu que ell decideix quan s'acaba el debat i la Rectora em crida pel cognom primer, i pel nom i cognom tot seguit, per dir-me que "no puc parlar a tot arreu". Intento recordar-li que ella mateixa m'havia convidat a aquella sessió, vacil·la per què sap que tinc raó, però continuen amb la seva. El debat queda tancat entremig de xiulets i algun crit d'indignació des del pati de butaques.

Així està el rectorat de la UdG. El debat hi pot ser fins un punt. La hipocresia sembla no tenir límits i cada vegada més m'adono que hi ha certa gent que, senzillament, no vol que es parli de les coses. Aquests dies m'estic quedant a dormir més sovint a la Facultat d'Educació i Psicologia. I cada vegada més convençut.

Negar la paraula a un estudiant és indignant, però ho és més quan parlem del Coordinador del Consell d'Estudiants i que se'l censura per la incomoditat que representa que la gent l'escolti. Ara cal que tothom sàpiga de quin peu calça el rectorat de la UdG. Rectora, dimissió.

Salut!