3 de juny de 2009

Cal anar a votar, fins i tot quan no serveix de res

Les eleccions europees són aquest diumenge. Encara no he decidit a qui donaré el meu vot, però una cosa sí que tinc clara: Les coses estan massa fotudes com perquè deixi que els polítics actuals segueixin fent el que volen. L'abstenció només provoca que tot segueixi igual.

Eleccions europees 2009A la foto veiem alguns dels protagonistes de l'Europa neoliberal i capitalista. Aquesta Europa que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues. Aquesta Europa que abaixa els impostos dels més rics i deixa que els grans empresaris tanquin fàbriques senceres tot i no tenir pèrdues.

En un context com l'actual, on els Estats Units d'Amèrica es replantegen el seu propi sistema, és importantíssim que els europeus anem un pas més enllà en la crítica al capitalisme. Els que mantenen el poder ens diuen que n'hi ha prou amb "refundar-lo", "fer-lo menys dolent"... (però no sentiu la olor de socarrim?)

És altament recomanable el llibre "Abolim la banca", d'Enric Duran, on explica com va aconseguir que els bancs li deixessin préstecs per valor de 492.000€ que va decidir no tornar per donar-los a projectes de transformació social.

Aquest llibre, a l'igual que documentals com "Money as debt" , "The history of stuff" i tants altres, ens ajuden a comprendre com s'ha anat construint i com funciona el model econòmic capitalista. Potser cal que comencem a qüestionar tot allò que donàvem per definitiu i invariable.

Davant del panorama, però, podem caure en el desànim i engegar-ho tot a fer punyetes o podem pensar que, si governen els que governen, és perquè la gent com nosaltres els ha votat. Gent que quan ha escollit la papereta segurament no s'ha preguntat si aquest vot servirà per canviar de model o si, al contrari, continuarem mantenint l'statu quo.

Per acabar, per què el títol "Cal anar a votar, fins i tot quan no serveix de res"? (a part de ser un homenatge al nostre company Manuel de Pedrolo). Si m'ho permeteu, per respondre, explicaré un conte, tot i que no és el meu fort:
"Una vegada, hi havia un 55% de la població que es pensava que anar a votar no servia per res. Però (no se sap perquè) el 7 de juny van pensar que, com que tampoc hi podien perdre res, mentre fessin una passejada, anirien a votar.

El resultat, sorprenentment, va ser que en aquelles eleccions es va assolir una gran majoria transformadora al parlament, que va poder tirar endavant canvis socials molt importants, que a hores d'ara encara es recorden. Tothom es repeteix què hauria passat si aquell dia, en comptes d'anar a votar, s'haguessin quedat a casa..."

Espero que us agradi la història, encara que no estigui molt ben escrita...

Per cert, m'he oblidat de recomanar-vos un article molt interessant de Vicent Partal: "Europa ens interessa".

Salut!

--
Gabino Palomares - La letanía de los poderosos