18 de novembre de 2009

Discurs a la inauguració oficial del curs acadèmic 2009-2010 a la UdG

Us adjunto el discurs que vaig pronunciar durant l'acte d'inauguració oficial del curs 2009-2010, com a Coordinador del Consell d'Estudiants: "Benvolguts estudiants, Benvolguts membres del Personal d'Administració i Serveis, Benvolguts membres del Personal Docent i Investigador, Benvolgudes autoritats, Membres de l'equip de rectorat...

13 d'octubre de 2009. Inauguració oficial del curs acadèmic de la UdG 2009-2010. Foto: Diari de GironaMartin Luther King va dir:

La covardia es pregunta: És segur?
La conveniència es pregunta: És política?
La vanitat es pregunta: És popular?
Però la consciència es pregunta: És correcte?
I arriba un moment en el qual hom ha de prendre una posició que no és ni segura, ni política, ni popular. Però hom la ha de prendre perquè és la correcta.

Doncs bé, ahir a la nit, quan em vaig asseure al davant de l'ordinador, em vaig plantejar com hauria de ser el discurs que us llegís avui.

Podia anar per lo segur, sense assenyalar a cap persona ni administració en concret així no em buscaria problemes, però vaig pensar que això seria covard.

Podia anar a fer política, oblidar-me dels problemes de la societat i pensar només en la universitat i la capelleta de cadascú, que és el que alguns creurien “convenient”.

Podia dir quelcom popular, animant a l'esforç, l'entusiasme, la coordinació, la participació, la innovació, l'excel·lència... Però llavors potser serien tot paraules buides, i aquest discurs seria en va.
Així que vaig decidir escriure quelcom que probablement no és segur, ni polític, ni popular.

L'any passat els estudiants vam passar mesos intentant parlar amb el rectorat perquè no vèiem gens clar el procés d'adaptació dels estudis al nou Espai Europeu d'Educació Superior. Tirar endavant una conversió dels estudis a graus sense el finançament necessari comportava uns quants perills:

Sense diners, no es poden desdoblar els grups.
Sense diners, no es poden fer més tutories.
Sense diners, no es poden passar els estudis de 3 anys a 4.
Sense diners, no es pot iniciar una nova etapa educativa anomenada Màster.
Sense diners, no es pot garantir la igualtat d'oportunitats per a totes les famílies a l'hora d'accedir als estudis universitaris.

Sense diners, en definitiva, només podem obtenir una universitat mediocre que per sobreviure ha de signar els convenis que siguin, amb les empreses que siguin, i amb les condicions que siguin. Perquè l'estat no vol mantenir els costos de la universitat pública.

La degradació intencionada de la universitat pública és un fet que s'està produint i sembla que ningú ho vulgui reconèixer, però no ens mamem el dit, hi ha molts Millets que els interessa.

S'estan augmentant les despeses molt més del que s'augmenta el finançament públic. (Qui pagarà la resta? ¿Les famílies, que prou feines tenen per pagar les matrícules actuals, que no compten ni amb la meitat de beques que serien necessàries?)

Les actes dels Consells de Govern parlen per sí soles: Durant els últims mesos la UdG ha intentat privatitzar estudis que haurien de ser públics, provant d'adjudicar-los a centres privats adscrits, que portarien la marca de la UdG però que comptarien amb tots els inconvenients d'estar en un centre privat, elititzant encara més l'accés a la universitat i condemnant a la gent amb menys recursos a no poder-hi accedir.

Senyores i senyors del govern català, si us plau, facin el favor d'augmentar molt més el finançament de la universitat pública i d'exigir el finançament que ens pertoca (que tots sabem quin és!). No prioritzin el partit a la societat a la qual representen.

Senyores i senyors del rectorat entrant, si us plau, facin el favor de fer les coses amb la màxima professionalitat i responsabilitat possible. El que pressupostàriament no és possible, no és possible. Exigeixin a qui toqui que proveeixi a la Universitat de Girona del finançament necessari per a tirar endavant tot el que se'ns ha venut.

Però no es donin per vençuts: Recordin que “Les persones no es recorden pel nombre de vegades que fracassen, sinó pel nombre de vegades que tenen èxit”. Ho va dir Thomas Edison.

I per acabar, senyora Anna Maria Geli, si us plau, demani disculpes als estudiants per a negar-se a convocar eleccions anticipades al Consell d'Estudiants (quan aquest feia més de vuit mesos que li ho demanava contínuament) simplement per no voler que hi hagués una veu crítica al Claustre abans de les eleccions al rectorat.

Moltes gràcies."
Jordi Gasulla i Flavià
Coordinador del Consell d'Estudiants de la UdG