28 de gener de 2010

L'èxit de les consultes populars

Les consultes sobre la independència que es van celebrar el passat 13 de desembre de 2009 han estat llegides per molts mitjans internacionals com una lliçó de democràcia directa i un exemple clar que actualment és possible "un trencament sense violència" a la Unió Europea (Le Monde).

Mesa electoral de Maià de Montcal durant la consulta sobre la independència del 13D. Realment, no ens hem inventat res. Mitjançant les consultes hem aplicat el sentit més essencial de democràcia: "Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu". La intenció era saber què opinava la gent sobre la independència de la nació catalana i el resultat va ser extraordinari.

A diferència del que van publicar alguns mitjans (entre ells, per sorpresa meva, el setmanari La Garrotxa) i del que van dir alguns responsables polítics amb molt mala memòria (o molt males intencions), la participació assolida va ser un èxit rotund. Comparem, sinó, les dades de participació de les eleccions europees i les dades de participació de les consultes populars a la comarca:

Dels 15 pobles de la Garrotxa que van ser cridats a anar a votar, 6 van tenir un índex de participació més baix que en les europees, 7 van augmentar l'índex de participació i 2 van patir una diferència de menys d'un 1%, és a dir, gairebé no va variar la participació. Si fem una mitjana, a les eleccions europees va anar a votar exactament el 39,25% dels ciutadans amb dret a vot, mentre que a les consultes populars sobre la independència ho van fer el 38,73%. Gairebé els mateixos: Només un 0,52% menys.

Són comparables els dos índexs? De cap manera: Perquè les eleccions europees havien gaudit d'espais gratuïts de propaganda electoral als mitjans de comunicació i perquè eren vinculants i s'hi jugaven tot el que suposa treure cada eurodiputat: Sou de 5.800€ nets al mes, 17.000€ al mes per a contractar ajudants, 3.000€ al mes per a comprar material d'oficina i tot un seguit de viatges i dietes pagades. Per no parlar del poder de decisió política del Parlament Europeu...

És a dir: Vam treure un 0,52% menys de participació que unes eleccions oficials vinculants amb milions d'euros de pressupost al darrere, malgrat que les consultes populars sobre la independència van ser organitzades per gent normal i amb un pressupost total de 8.000€ (que vam posar de la nostra butxaca, per cert).

Però no acaba aquí. Cal dir que els tants% de les consultes populars es calculen en base a una població més nombrosa que la d'unes eleccions normals. A la població de cada eleccions cal sumar-hi la franja d'edat de 16 a 18 anys i les persones immigrades empadronades al poble, que també tenien dret a vot a les consultes però no poden votar en unes eleccions normals.

Desgraciadament, el baix índex de participació d'aquests dos col·lectius va afectar negativament a la participació global. Perquè us en feu una idea, si haguéssim seguit les "normes del joc" que hi ha normalment en unes eleccions normals, probablement hauríem arribat a superar la participació de les europees. Cosa que és extraordinàriament extraordinària i ens ajuda a comprendre la magnitud dels resultats obtinguts.

Tot i l'èxit, però, no ens hem d'amagar que en una societat democràticament sana els índexs de participació haurien de ser molt més alts. No pot ser que unes eleccions oficials obtinguin un 39% dels sufragis. Tampoc unes consultes populars (encara que no fossin oficials). Volem que el poble català sigui un poble madur i democràtic, capaç de decidir sobre totes les qüestions que l'afecten.

És per això que hem promogut aquestes consultes i és per això que continuarem promovent-les fins que tots els ciutadans de la comarca hagin tingut dret a expressar-se democràticament i sense coaccions, en unes consultes impecables organitzativament, neutrals sobre què cal anar a votar i obertes a totes aquelles persones que tinguin per objectiu escoltar què pensa la gent del poble.

Senzillament, perquè creiem que les coses s'han de decidir votant, i no a base d'hòsties.

Salut!

--
Aramateix - 300 anys