Xerrada sobre Joan Fuster
Fa 1 dia
CUP: Que no es repeteixi la història
Publicat el 27/07/2010
L'esquerra independentista no ha trigat ni una setmana a rebutjar la proposta de la Solidaritat Catalana per la Independència. La CUP ja ha fet públic un comunicat on diu que al seu entendre "una única llista independentista sense un programa social i econòmic és impossible" i que "qualsevol projecte independentista ha de partir de l’àmbit dels Països Catalans".
D'aquesta manera, el referent polític de l'independentisme revolucionari manifesta el seu desacord amb les condicions que plantegen els promotors de la iniciativa i reafirmen la decisió de no presentar-se a les eleccions autonòmiques d'enguany per prioritzar les eleccions municipals espanyoles del 2011. Tot i així, també afirma que participarien en un compromís d'aquestes característiques "sempre que no hipotequés el nostre programa en defensa dels interessos de les classes populars" i que celebra "que el creixement de l'independentisme porti a la creació de plataformes que tinguin aquest objectiu com a prioritat".
La veritat és que crec que participar en una gran coalició per la independència en cap cas suposa hipotecar el programa polític de ningú, ans al contrari. Sense la independència tot aquest programa és impossible de desplegar. Per tant, el millor per a les classes populars és aconseguir la independència el més aviat millor.
Crec que la CUP, i l'esquerra independentista per extensió, ha perdut una oportunitat d'or no sumant-se a la proposta de la Solidaritat Catalana per la Independència. I parlaré en primera persona del plural perquè -per si algú no ho sap- he militat 8 anys a Maulets, 7 anys al SEPC (abans CEPC) i -encara que ja no milito a cap d'aquestes dues organitzacions- em continuo considerant part del moviment independentista i revolucionari.
En primer lloc, em temo que s'està repetint la història de l'11 de febrer de 2006, quan des de l'esquerra independentista vam convocar una manifestació a Barcelona una setmana abans que la unitària, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. La nostra es deia "Som una nació, autodeterminació!" i la seva es deia "Som una nació, tenim el dret de decidir". A la nostra manifestació hi van assistir 5.000 persones i a la unitària, 700.000. Evidentment, ens vam adonar del ridícul que havíem fet i des de llavors ens hem sumat a totes les manifestacions unitàries a favor del dret de decidir (o el que és el mateix, l'autodeterminació).
En segon lloc, em temo que hem perdut una bona oportunitat de formar part de la candidatura que demostrarà que el sistema de partits actual està caducat i que la fortalesa que creien -o deien- tenir no existeix. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya es demostrarà que es pot fer un forat a l'arc parlamentari i l'independentisme revolucionari no en serà partícep. Això posa les coses molt difícils a la CUP, si es vol presentar a unes eleccions supramunicipals abans de la independència del Principat.
En tercer lloc, em temo que la CUP encara no vol reconèixer públicament que la independència la aconseguirem per fases. La primera fase serà la proclamació d'independència de Catalunya, i més tard, després de molta feina dura, s'hi aniran sumant la resta de Països Catalans. La nació evoluciona a diferents ritmes, i hem d'aprofitar el ritme més accelerat del Principat per ajudar a accelerar el dels altres territoris. Això no ens ha de fer res dir-ho, escriure-ho i escampar-ho. Tristament és així.
En quart lloc, em temo que s'ha perdut una oportunitat d'or d'introduir el discurs de l'esquerra independentista al Parlament de Catalunya. Si la CUP s'hagués volgut integrar a la Solidaritat Catalana per la Independència, hauria pogut fer pressió per què les seves persones més vàlides anessin a un lloc de sortida a les llistes. Per tant, en cas que no s'assolís la majoria absoluta -com segurament passarà- la llibertat de veu i vot que tindrien aquest parlamentaris estarien "al servei de les classes populars", tal com demana la CUP. Si es rebutja la proposta, els qui ocuparan aquestes cadires de ben segur que seran independentistes, però de revolucionaris crec que no gaire.
I finalment, em temo que encara no hem entès que la independència serà forçosament amb un Principat integrat a la Unió Europea i a la OTAN -almenys al principi-. I no serà per elecció, sinó perquè així és com tristament estem ara mateix. Potser el poble català escollirà seguir igual, un cop tingui la capacitat per decidir-ho en referèndum -o potser no-, però el que està clar és que dintre d'Espanya segur que no sortirem ni de la UE, ni de la OTAN, ni del capitalisme, ni d'enlloc. I voler-ho aconseguir-ho tot a la vegada, com que és impossible, acaba esdevenint un impediment per què primer aconseguim una cosa, i després l'altra.
Salut!
D'aquesta manera, el referent polític de l'independentisme revolucionari manifesta el seu desacord amb les condicions que plantegen els promotors de la iniciativa i reafirmen la decisió de no presentar-se a les eleccions autonòmiques d'enguany per prioritzar les eleccions municipals espanyoles del 2011. Tot i així, també afirma que participarien en un compromís d'aquestes característiques "sempre que no hipotequés el nostre programa en defensa dels interessos de les classes populars" i que celebra "que el creixement de l'independentisme porti a la creació de plataformes que tinguin aquest objectiu com a prioritat".La veritat és que crec que participar en una gran coalició per la independència en cap cas suposa hipotecar el programa polític de ningú, ans al contrari. Sense la independència tot aquest programa és impossible de desplegar. Per tant, el millor per a les classes populars és aconseguir la independència el més aviat millor.
Crec que la CUP, i l'esquerra independentista per extensió, ha perdut una oportunitat d'or no sumant-se a la proposta de la Solidaritat Catalana per la Independència. I parlaré en primera persona del plural perquè -per si algú no ho sap- he militat 8 anys a Maulets, 7 anys al SEPC (abans CEPC) i -encara que ja no milito a cap d'aquestes dues organitzacions- em continuo considerant part del moviment independentista i revolucionari.
En primer lloc, em temo que s'està repetint la història de l'11 de febrer de 2006, quan des de l'esquerra independentista vam convocar una manifestació a Barcelona una setmana abans que la unitària, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. La nostra es deia "Som una nació, autodeterminació!" i la seva es deia "Som una nació, tenim el dret de decidir". A la nostra manifestació hi van assistir 5.000 persones i a la unitària, 700.000. Evidentment, ens vam adonar del ridícul que havíem fet i des de llavors ens hem sumat a totes les manifestacions unitàries a favor del dret de decidir (o el que és el mateix, l'autodeterminació).
En segon lloc, em temo que hem perdut una bona oportunitat de formar part de la candidatura que demostrarà que el sistema de partits actual està caducat i que la fortalesa que creien -o deien- tenir no existeix. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya es demostrarà que es pot fer un forat a l'arc parlamentari i l'independentisme revolucionari no en serà partícep. Això posa les coses molt difícils a la CUP, si es vol presentar a unes eleccions supramunicipals abans de la independència del Principat.
En tercer lloc, em temo que la CUP encara no vol reconèixer públicament que la independència la aconseguirem per fases. La primera fase serà la proclamació d'independència de Catalunya, i més tard, després de molta feina dura, s'hi aniran sumant la resta de Països Catalans. La nació evoluciona a diferents ritmes, i hem d'aprofitar el ritme més accelerat del Principat per ajudar a accelerar el dels altres territoris. Això no ens ha de fer res dir-ho, escriure-ho i escampar-ho. Tristament és així.
En quart lloc, em temo que s'ha perdut una oportunitat d'or d'introduir el discurs de l'esquerra independentista al Parlament de Catalunya. Si la CUP s'hagués volgut integrar a la Solidaritat Catalana per la Independència, hauria pogut fer pressió per què les seves persones més vàlides anessin a un lloc de sortida a les llistes. Per tant, en cas que no s'assolís la majoria absoluta -com segurament passarà- la llibertat de veu i vot que tindrien aquest parlamentaris estarien "al servei de les classes populars", tal com demana la CUP. Si es rebutja la proposta, els qui ocuparan aquestes cadires de ben segur que seran independentistes, però de revolucionaris crec que no gaire.
I finalment, em temo que encara no hem entès que la independència serà forçosament amb un Principat integrat a la Unió Europea i a la OTAN -almenys al principi-. I no serà per elecció, sinó perquè així és com tristament estem ara mateix. Potser el poble català escollirà seguir igual, un cop tingui la capacitat per decidir-ho en referèndum -o potser no-, però el que està clar és que dintre d'Espanya segur que no sortirem ni de la UE, ni de la OTAN, ni del capitalisme, ni d'enlloc. I voler-ho aconseguir-ho tot a la vegada, com que és impossible, acaba esdevenint un impediment per què primer aconseguim una cosa, i després l'altra.
Salut!
·
Hi ha 22 comentaris a "CUP: Que no es repeteixi la història"
Encara que no hi hagi pogut reflexionar a fons, des del primer dia que va sortir la història aquesta de Solidaritat Catalana vaig pensar: Ai, ai, ai, aviam què diran les CUP. I de fet he estat una mica pendent d'aquesta reacció. Sincerament, creia que tardarien més.
També dir que és una decisió difícil de prendre, perquè renuncien a pilars importants del seu discurs: esquerrisme i defensa de la nació complerta. Però també dir, que un pas és un pas. Que aconseguir la independència de Catalunya és un pas, i bastant gran.
No ho sé, també m'agradaria pensar que pot ser una moviment tàctic per part de la cup per tal d'intentar forçar que dins els àmbits de Solidaritat Catalana es parlin de temes que fins ara no s'havien parlat. Podria ser, ja que tenen concertada una reunió segons diu el comunicat. Dic això perquè l'únic discurs que ha fet Laporta sobre la independència és, resumint molt: "La independència de Catalunya és rentable".
No sé. Ja ho parlarem. Crec que encara és molt verd tot això. I cap peix gros s'hi ha sumat. I sense els peixos grossos, malauradament, no anirem gaire enlloc.
Coincideixo plenament amb la teva excel·lent reflexió.
Si es vol pressionar per introduir qüestions socials s'ha de fer des de dins, si es vol un plantejament més nacional també.
Excloure's és no influir.
ostres, no va servir de res que militessis tants anys a l'esquerra independentista. Això sí que és preocupant... jo t'allibero de continuar sentint-te part de l'independentisme revolucionari. Au, a córrer lliure.
Em temo que no intepretes gaire bé la realitat en la que ens movem. Si CiU i ERC s'haguessin sumat al carro encara tindria algun sentit plantejar aquest debat, però sense els "peixos grossos" que diu algú de sobre, això de SCI serà un guirigall sense rumb (tregui 3 o 11 diputats) que si no pot influir en CiU i el futur govern (i no ho podrà fer pq si CiU veu que els poden portar problemes pactaran amb el PSC, no en tinguis cap dubte), acabarà desfent-se com un terronet de sucre.
Si la CUP s'hagués posat a dins d'això hagués estat un error que ens hagués menjat totes les energies. L'error de la CUP va ser no presentar-se a les eleccions per ella mateixa i no prendre la iniciativa quan podia. Més enllà d'això, fotre's en lios personalistes i de poca profunditat no ens durà enlloc més que a perdre el temps.
A més, encara està per veure com acaba la relació entre SCI i Carretero. Pot ser distret.
Estic d'acord amb tu! pero ja t'ho podries imaginar que aquests sectaris no voldrien! però pensa que son la minoria de la minoria! Salut!
L'únic que acceptarien els de SC per part de les CUP seria el capital humà, però sempre deixant de banda el servei a les classes populars.
Això tingueu-ho clar.
Donar suport a Solidaritat Catalana significaria diluir-se a dintre d'ella congelant tota la lluita social que no agradés al transversalisme. SC es tornarà una coalició conservadora perquè no votarà cap canvi.
Tampoc diu la CUP MAI que els PPCC no s'independitzaran per pasos, però una cosa és tenir com objectiu el marc cmplet i, encara que per pases, actuar en favor de la indepenència dels PPCC, i altra cosa és oblidarse completament dels PPCC com ha fet SC.
Sincerament, un article força simple.
Aquest article m'agrada per la claredat en que exposa els arguments i els punts a tractar.
Comparteixo plenament el títol "CUP: que no es repeteixi la història", però no penso en la primera mostra d'unitat d'acció de l'EI moderna, que va ser la CUA (amb els seus errors i encerts) penso en la opció que van prendre molts militants de l'EI en forma de l'AUP i de Catalunya LLiure de entrar a ERC amb els mateixos discursos possiblistes que planteges tu ara mateix. Pensant que des de dins podrien influir en el discurs i fer-la canviar, i veig amb els anys que qui ha canviat son ells, no ERC.
Però bé, partint de la base de que veus l'EI, com una extensió de la CUP, espero que en algun article puguis explicar que entens tú per revolució, i et recomano que llegeixis textos tant importants formativament per la història com les Tesis d'Abril (Vladimir Ilitx Ullianov), James Conolly, etc.
Celebro que expliquis la teva militància en l'EI, i que aquesta no sigui activa a dia d'avui, ja que des de la seva fundació i les multiples realitats organitzatives que ha tingut, ha marcat com a pilars estructurals la Independència, el Socialisme i la Reunificació dels Països Catalans, has estat capas en poques línies de donar per poc prioritaris, o tristament secundaris a dos d'aquests.
Per aquest motiu haig de qüestionarme que no han fet bé aquestes organitzacions on dius que has militat tant de temps per no fer-te entendre aquests conceptes tant fonamentals.
Acte seguit centres l'article en el treball institucional com a única via per assolir aquest objectiu, això ja sí que denota una habilitat meridiana en l'anàlisi polític, en el joc polític d'espanya, l'independentisme no hi té lloc, i no s'en cansen de repetirho, sense menystenir les cireretes del pastís, que a manca d'una ens deleites amb dues, la primera és apelar a que si la CUP no és present en aquestes eleccions autonòmiques, no podrà participar en compteses supramunicipals abans de la independència, i la segona, és que planteges la opció, que acte seguit tens la prudència de reduir, de que potser no s'assoleix la majoria absoluta, escolta nano, dient aquestes bejenades, ja desacredites tu solet tot el teu propi text.
Però bé, tornem al que estavem, acte seguit consideres un ridicul la Manifestació de la CUA, bé, doncs va ser la opció de que l'EI obris un TN de TV3 demanant simple i netament la independència (potser és una mica agoserat no això que dius?), sobretot tenint en compte que en la mani del 10 de juliol de l'EI ningú en va dir res, va passar sense pena ni glòria.
Part 1
Quin bloc que tens! És genial! Les meves felicitacions, també, per l'article.
Sabia de la teva existència per temes estudiantils. Em sembla que quan posi un grup de blocs interessants t'hi col·locaré si no et sembla malament; al meu, esclar.
Les coses per més que les escriguis no es converteixen en veritat: ni t'has cregut mai els Països Catalans ni ets revolucionari. Deixa d'omplir-te la boca de fum.
Avi del bigoti, tan de bo tinguis raó. Tot i així, ho dubto bastant. A veure quan tornes cap Olot!
Jordi, moltes gràcies pel comentari.
Anònim del comentari 3, amb el teu permís, continuaré sent el que cregui més just ser. D'altra banda, s'agrairia algun argument a part del desqualificatiu.
Anònim del comentari 4, pot ser que tinguis raó. Tot i així divergeixo en la idea que hauria estat millor decidir presentar-se a les eleccions a l'Assemblea Nacional de Mataró. Si la organització no està prou madura, val més esperar un temps i evitar un altre fracàs com el de les europees... Només faria restar credibilitat al projecte.
Anònim del comentari 5, gràcies pel comentari.
Anònim del comentari 6, si es torna una coalició conservadora, serà perquè la gent d'esquerres no ens hi hem avocat en massa. Tal com va passar el 10J, quan decidim envair una mobilització, podem aconseguir canviar-ne absolutament la línia política. I bé, si l'article és força simple, què hi farem.
Anònim del comentari 7:
Molta gent que va entrar a ERC va canviar, sí. Això no implica que tothom canviï quan entri a algun lloc. Et recordo que les consultes populars al principi eren criticades per principatines i al final van parlar obertament de PPCC. No va ser casualitat, va haver-hi molta gent que hi va entrar per a canviar-ho.
L'esquerra independentista no és una extensió de la CUP, jo no he dit això. He dit que el referent polític de l'EI ha fet unes declaracions en un sentit. I per tant, és de suposar que el moviment les comparteix. Si no, no seria el referent polític d'aquest moviment. No?
Tampoc he dit que no militi activament a l'esquerra independentista. He dit que ja no militava a Maulets ni SEPC (que pels lectors de fora de la comarca són uns bons exemples a posar), però encara milito a l'associació cultural de l'esquerra independentista a la meva comarca, la Greda, i mai he deixat de col·laborar allà on m'han cridat.
Sobre els desqualificatius del final del comentari prefereixo no parlar-ne. Només espero que quan debatis en públic, a cara descoberta, siguis una mica més ben educat. En aquest sentit, ja que tu em recomanes lectures, et recomano que llegeixis textos sobre la noviolència activa i l'assemblearisme. Aquí n'hi ha alguns: http://www.assemblea.org
Per acabar, valores l'èxit d'una mobilització nacional en funció del protagonisme de l'EI. Això no pot ser. L'EI és l'eina per a moure la gent. No l'objectiu. 700.000 persones demanant l'autodeterminació és molt més útil que un telenotícies que obri amb 5.000 membres de l'EI.
Joan, gràcies pel comentari. Estaré atent al teu bloc també. ;)
Anònim del comentari 9, et contestaré com si fossis una persona de veritat, tot i que em fa l'efecte que deus escriure des d'algun despatx espanyol. Es nota que no em coneixes personalment. Investiga per internet, o el dia que vulguis, passa't per la Garrotxa i en parlem amb calma.
----
Anònims en general: Per evitar perdre temps responent als típics infiltrats aixeca-merders, us agrairia que signéssiu amb el nom real. La política s'ha de fer a cara descoberta, per ser creïble.
----
Els peixos grossos.... De nosaltres, des de la Cup fins a Reagrupament, i totes les plataformes, partits, i grups independentistes, depèn que aquesta iniciativa es converteixi en un gran peix de veritat. Dividint-nos un cop mes no ho aconseguirem. Si la primera fita és la independència, hem d'anar tots junts per aconseguir-ho com a pal de paller. Sense independència, mai arribarem a alliberar les classes populars ni farem que la resta dels PPCC es sumin a aquest projecte. Primer hem d'aconseguir que SCI sigui un gran peix i que la resta dels partits que ens han traït es converteixin en plàncton. Units no hi haurà qui ens aturi. Gràcies Jordi.
Felicitats per l'article i pel bloc.
Estic convençut que hem d'aprofitar tots els espais possibles per difondre el nostre missatge, per sortir de la marginalitat i per alimentar-nos d'aquest independentisme creixent que passa de nosaltres (nosaltres, que portem dècades trencant-nos la cara pel país i la llibertat).
A més, durant el procés actual de construcció de l'estat català s'obren moltes oportunitats per a fer conquestes socials fàcils. Si Laporta redacta la constitució, aquesta serà una merda neoliberal. Amb relativa poca força l'esquerra podem aconseguir uns mínims socials (almenys que la Constitució catalana no sigui més retrògrada que l'espanyola a nivell social).
De tota manera, SCI no em convenç, i crec que la CUP ha de seguir treballant pel seu compte, sense que això vulgui dir deixar de col·laborar amb la resta d el'independentisme o tancar-se en banda i oblidar que la realitat ens és dura.
A més, tal i com han comentat, SCI és un Rcat 2.0, i no crec que plantegés seriosament encabir CiU i ERC. Això era impossible, perquè aquests dos partits són empreses el gran impuls de les quals és sobreviure, perpetuar-se i tenir més poder. Sense CiU i ERC no crec que sigui gaire útil ni per l'independentisme ni per la CUP que aquesta entri a SCI.
El que és graciós és que els puretes es segueixin fent palles mentals i traient escuma per la boca quan el que ells facin és igual. En aquest ghetto som espectadors, i no volem deixar de ser-ho (ens pensem que els causes de la marginalitat són exògenes).
Salut i canya contra espanya.
PS: Hi ha revolucions reformistes i reformes revolucionàries. Hi ha certes actituts immadures per part d'alguns que per molt de cridar fort no arriben ni a reformistes i són clarament contrarevolucionàries.
PPS: Que a l'EI li costa veure que la independència serà per parts és un fet, que ningú ho negui si us plau. No parlo de tenir estratègies d'alliberament de Salzes a Guardamar, parlo de plantejar votar en contra en un referèndum si és regional.
Permeteu-me que em fiqui en una discussió que em supera. No conec res de les CUP, SEPC, EI, ... Per a mi són lletres que suposo representen l’ independentisme d'esquerres no afiliat a cap partit polític. Aleshores us preguntareu, què fas aquí opinant?.
Jo soc un dels milions de catalans que estem emprenyats amb Espanya i també amb molta de la "fauna" política catalana. Tenim un problema i, com vosaltres, cerco solucions.
Us llegeixo i em preocupo. Em preocupo perquè us veig desunits, més preocupats en el que us separa que en el que us pot fer anar junts. No us adoneu que esteu fent exactament el mateix que els nostres representants polítics actuals?. Preocupat cadascú pel seu melic tan maco i important, Catalunya segueix en mans de l'enemic.
Respectant cada forma de pensar i de veure la Catalunya del futur, la del present necessita gent ambiciosa i flexible per parts iguals.
Li foteu canya a l'autor de l'article perquè es mulla. Potser està equivocat en algunes qüestions (o no). Però dona la cara. Els que el coneixeu sabeu que és de fortes conviccions i, malgrat tot, tracta de ser flexible sense deixar de ser ambiciós. Feu vosaltres també el mateix?.
SCI potser està condemnada al fracàs. Ho te francament malament, amb els partits polítics i els mitjans en contra, sense oblidar la desconfiança de molt de l'electorat que potser el votaria.
Algú ha dit que la manifestació dels 5.000 va ser un ridícul, altre ha dit que va ser fer-se diferenciar davant la resta i això ja era quelcom. Jo crec que tots dos tenen raó a la seva manera i no la tenen. En el cas de SCI, votar-los pot ser fer el ridícul (si treu pocs vots) i també diferenciar-se de la resta. És a dir, donar-los un mastegot als partits tradicionals demostrant lo emprenyats que estem amb ells i, de passada, sacsejar els peixos grossos perquè sense nosaltres potser no seran tan grossos.
Seguiran passant de nosaltres si veuen que la gent de la "causa" els està abandonant?. Potser no estarem fent el ridícul després de tot.
SCI no és cap partit polític. És una iniciativa oberta que vol la independència de Catalunya (i després que aquesta decideixi si és de esquerres, de dretes o del que vulgui ella sobirana). Això diuen. A mi el Laporta m'importa ben poc perquè Catalunya és massa important.
I si no és SCI, també estic obert a qualsevol altra iniciativa semblant. En sabeu d'alguna?.
(Per Reibob)
Malgrat que no comparteixo tots els arguments d'en Jordi si que crec que el seu anàlisi s'ha de tenir en compte.
Amunt! Força! La identitat es troba sempre en estat naixent!
Aquest pallasso fa vergonya aliena.
Tan de bo, posicionaments com aquests ens serveixin per a descobrir de quin peu calcen alguns ex-militants (i militants) del nostre Moviment.
Recordem els seus posicionaments reformistes i les seves renúncies quan per interessos personals es torni a acostar a nosaltres.
Però de fet, el que em fa més pena no son les tesis del nefast d'en Jordi Gasulla (que ho sabem des de fa temps que és un nefast), sinó els militants de l'Esquerra Independentista que veuen amb bons ulls aquests posicionaments reformistes i els hi segueixen la beta.
L'actitud dels politics professionals crea desafecció, cabreig, diguem-ho com vulguem. L'insult i la critica barata TAMBÉ. Són part del mateix problema, encara que provinguin de gent amb afiliacions molt diferents.
Alguns comentaris llegits aquí animen a qualsevol a retirar-se de l'EI, pel seu sectarisme, menyspreu, per les seves formes, etc.
Josep
A l'Anònim 16, només dir-li que, quan més dura és la crítica i l'insult des de l'anonimat, més et desqualifiques com a raonador i més com a covard.
Amb el teu to rancuniós i maleducat, perds la raó (si és que n'has tingut mai).
Fonaments de la nostra cultura són l'esforç, el treball i la col·laboració de tothom envers la causa. El respecte per el diferent i la unió per a fer més gran el nostre país. A les rutllanes sardanístiques hi caben des de l'infant a la gent gran. Als nostres castells desde qui col·labora a la pinya fins l'enxaneta. Tots diferents i tots hi cabem. A ningú se li demana carnet de res.
O no ets català o els nostres valors t'importen menys que el teu orgull.
Defineixes com a nefast en Jordi per aixecar el cap i mirar solucions (que defineixes com "posicionaments reformistes"). Per a mí nefast és qui, en nom d'una causa, perverteix els valors d'aquesta causa. Mira't al mirall. Amenaces als ex-militants i a alguns militants com si el Moviment fos teu i teva la raó absoluta. No pots criticar les idees d'en Jordi sense l'insult, la amenaça i l'anonimat?
Signat: Jordi Coral Serra
Jo, com a militant actiu de l'esquerra independentista sento vergonya aliena cada cop que algú en nom de l'EI es dedica a insultar, difamar, calumniar i desafiar. I quan es fa des de l'anonimat i la covardia encara trobo més detestable aquesta patètica actitud.
Els militants de l'esquerra independentista tenim un codi ètic que ens impedeix actuar amb aquesta covardia. Els militants de l'esquerra independentista donem la cara quan hem de manifestar públicament un posicionament polític. Però això algú que es dedica a insultar en blogs no es pot considerar un militant pròpiament dit.
Ja he manifestat que no estic del tot d'acord amb en Jordi G, però també crec que part del seu anàlisi ha de ser tingut en compte.
Personalment no crec que cap coalició electoral ens porti a la independència, seria massa ingènu des del meu punt de vista creure que des d'un Parlament lligat de mans i peus es pot fer una Declaració Unilateral d'Independència. Crec que sense una base social organitzada i mobilitzada difícilment sortirem de l'atzucac nacional en què ens trobem.
Tanmateix entenc perfectament que hi hagi simpatitzants de l'esquerra independentista que n'estiguin tips de la nostra estratègia i que empenyuts pel desencís i la inoperància decideixin provar altres camins, cosa molt legítima i respectable.
www.cridaperlaterra.cat
Una bona reflexió, Jordi.
Crec que tots aquests arguments s'han de tenir en compte enlloc de deixar anar els NO sistemàtics de torn.
A més em sembla honest i valent que defensis aquesta postura, perquè en determinats cercles sembla que això no es pugui ni plantejar.
Tanmateix, crec que l'EI ara mateix ja ha deixat passar una oportunitat d'or deixant la CUP fora de la contesa electoral... En fi, al final ens trobarem en un escenari en què els liberals proclamaran la independència tots sols i els altres ens lleparem les ferides
Salut!
Roger Prims
Anònim 16 ha dit:
"Aquest pallasso fa vergonya aliena.
Tan de bo, posicionaments com aquests ens serveixin per a descobrir de quin peu calcen alguns ex-militants (i militants) del nostre Moviment.
Recordem els seus posicionaments reformistes i les seves renúncies quan per interessos personals es torni a acostar a nosaltres.
Però de fet, el que em fa més pena no son les tesis del nefast d'en Jordi Gasulla (que ho sabem des de fa temps que és un nefast), sinó els militants de l'Esquerra Independentista que veuen amb bons ulls aquests posicionaments reformistes i els hi segueixen la beta."
Tu a què jugues?
Ho dic perquè jo tinc ganes de fer feina i de construir un moviment revolucionari independentista que creixi i que treballi sobre la realitat i amb la societat. Fer proclames radicals és la cosa més fàcil i inútil que existeix.
Com a mínim curra't una crítica argumentada...
Deixa un comentari: