Xerrada sobre Joan Fuster
Fa 1 dia
No era a favor de l'Estatut
Publicat el 12/07/2010
Dissabte passat vaig assistir a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i 1.700 entitats més sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim.". Cal destacar que la manifestació tenia l'adhesió dels tres Presidents de la Generalitat (Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla), de tres Presidents del Parlament (Heribert Barrera, Joan Rigol i Ernest Benach) i dels partits polítics: CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, CUP i Reagrupament.
Per tant, era previsible que seria una manifestació massiva. El que no era tan previsible era el to que prendria la protesta, després de conèixer la sentència íntegra de l'Estatut. Alguns -com el PSC- volien que fos una marxa a favor de l'Estatut, pensant -o fent-ho veure- que encara era possible salvar-lo de la retallada... D'altres, òbviament, volíem que fos una manifestació clarament independentista, un cop demostrat -per enèsima vegada- que la via autonomista està més que esgotada.
El resultat final, però, va superar totes les expectatives: Una gran multitud va col·lapsar els carrers de Barcelona, de tal manera que ens va ser impossible moure'ns de lloc, literalment, durant més d'una hora i mitja. Més que una manifestació, semblava una concentració. A partir de les nou del vespre, més o menys, vam començar a avançar lentament. Vam descobrir que pel lateral esquerre avançàvem més ràpid, així que ens hi vam posar i d'aquesta manera, mica en mica, vam poder avançar tots els blocs de partits polítics, fins arribar a la capçalera.
Els únics crits que vaig sentir, durant tot el recorregut, van ser: "In, Inde, Independència", "No volem ser una regió d'Espanya" i "Som una nació. Nosaltres decidim". A més, quan passàvem per davant d'algun balcó amb una bandera espanyola (en vam veure mitja dotzena) la gent cridava "Fora, fora, fora, la bandera espanyola".
No vaig sentir cap crit, cap, a favor de l'Estatut. Ni tan sols quan passàvem pel costat del bloc d'ICV, que de forma patètica havia manipulat el lema "Ho volem tot" per fer una pancarta on deia "Volem tot l'Estatut". Els únics que cridaven, fins i tot allà, deien el mateix que la resta: "In, Inde, Independència!". Era evident que després de la retallada del Constitucional i de les declaracions de Zapatero, el somni d'una Espanya federal esdevenia impossible. L'únic que ara és realment possible és la independència, perquè només depèn de la nostra voluntat.
Si algú es pensava que la gent és imbècil i que encara es creuria que "una altra Espanya és possible", s'equivocava. La manifestació del 10 de juliol de 2010 ha estat la més gran de la història de Catalunya, i ha estat una manifestació per la independència. Cadascú pot opinar el que vulgui, però les fotos i els vídeos ho deixen molt clar, per aquells qui no hi van ser. El poble català ha començat a caminar, amb pas ferm i decidit, cap a la independència.
Salut!
--
Brams - Guanyarem
Per tant, era previsible que seria una manifestació massiva. El que no era tan previsible era el to que prendria la protesta, després de conèixer la sentència íntegra de l'Estatut. Alguns -com el PSC- volien que fos una marxa a favor de l'Estatut, pensant -o fent-ho veure- que encara era possible salvar-lo de la retallada... D'altres, òbviament, volíem que fos una manifestació clarament independentista, un cop demostrat -per enèsima vegada- que la via autonomista està més que esgotada.El resultat final, però, va superar totes les expectatives: Una gran multitud va col·lapsar els carrers de Barcelona, de tal manera que ens va ser impossible moure'ns de lloc, literalment, durant més d'una hora i mitja. Més que una manifestació, semblava una concentració. A partir de les nou del vespre, més o menys, vam començar a avançar lentament. Vam descobrir que pel lateral esquerre avançàvem més ràpid, així que ens hi vam posar i d'aquesta manera, mica en mica, vam poder avançar tots els blocs de partits polítics, fins arribar a la capçalera.
Els únics crits que vaig sentir, durant tot el recorregut, van ser: "In, Inde, Independència", "No volem ser una regió d'Espanya" i "Som una nació. Nosaltres decidim". A més, quan passàvem per davant d'algun balcó amb una bandera espanyola (en vam veure mitja dotzena) la gent cridava "Fora, fora, fora, la bandera espanyola".
No vaig sentir cap crit, cap, a favor de l'Estatut. Ni tan sols quan passàvem pel costat del bloc d'ICV, que de forma patètica havia manipulat el lema "Ho volem tot" per fer una pancarta on deia "Volem tot l'Estatut". Els únics que cridaven, fins i tot allà, deien el mateix que la resta: "In, Inde, Independència!". Era evident que després de la retallada del Constitucional i de les declaracions de Zapatero, el somni d'una Espanya federal esdevenia impossible. L'únic que ara és realment possible és la independència, perquè només depèn de la nostra voluntat.
Si algú es pensava que la gent és imbècil i que encara es creuria que "una altra Espanya és possible", s'equivocava. La manifestació del 10 de juliol de 2010 ha estat la més gran de la història de Catalunya, i ha estat una manifestació per la independència. Cadascú pot opinar el que vulgui, però les fotos i els vídeos ho deixen molt clar, per aquells qui no hi van ser. El poble català ha començat a caminar, amb pas ferm i decidit, cap a la independència.
Salut!
--
Brams - Guanyarem
·
Hi ha 3 comentaris a "No era a favor de l'Estatut"
Molt bo l'article, Jordi... Nosaltres també vam ser-hi i la veritat és que feia posar la pell de gallina... Ara podran dir el que vulguin, però els que hi érem sabem què va passar...
Va, que ho tenim a tocar, un parell d'anys més...
Salut!
Dani
Trobo que també s'hi haurien de sumar les manifestacions smultànies a altres racons del mon (però faltes no tinc accens tancats) com a Nova York on hi era el meu germà, que tampoc hi havia molta gent però en total si la sumes a la de BCN 1.500.150 persones hi havien ;)
Jo també només vaig sentir els crits d'independència i cap a favor de salvar l'estatut. Però, al vespre, al tornar a casa i escoltar el 3/24, vaig dubtar un moment sobre el sentit de la manifestació. Potser és que no vaig estar aprop de la capçalera? o va ser a la cua a on hi va haver els cants per a salvar l'estatut ? Realment vàrem ser molts, segurament no tots, els que vàrem cridar independència i pocs, potser algun més, que només pensava en salvar l'estatut.
Deixa un comentari: