Xerrada sobre Joan Fuster
Fa 1 dia
La independència només és el principi
Publicat el 13/08/2010
Les consultes populars sobre la independència van ser un èxit de mobilització i conscienciació ciutadana, d'acord. La sentència contra l'Estatut va evidenciar que l'Espanya federal (no parlem de la confederal) és impossible, d'acord. La manifestació del 10 de juliol de 2010 va ser el clam independentista més gran de la història del poble català, d'acord. Els darrers estudis d'opinió (1, 2, 3) demostren que en un referèndum d'autodeterminació a Catalunya guanyaria el Sí, d'acord. La independència arribarà molt més aviat del que ens esperàvem, d'acord. Però:
1. La feina que ens haurà costat proclamar la independència de Catalunya no serà res comparada amb la feina que ens suposarà construir les estructures d'estat necessàries i omplir-les de les persones més capacitades per a tirar-les endavant. Ens caldrà molta gent i molt ben preparada, per fer que les institucions catalanes siguin les més ben gestionades, les més democràtiques, les més transparents i les menys corruptes. Així que val més que ens deixem d'hòsties, arraconem la política de resistència a la que ens hem acostumat i comencem a fer política real, política d'estat. Si encara no en sabem, ja en podem començar a aprendre, perquè tot això no ho faran els nostres fills, ho haurem de fer nosaltres.
2. Un cop assolida la independència, el sistema de partits actual quedarà caducat, ja que ara tenim 2 eixos a tenir en compte a l'hora de crear programes polítics -l'eix nacional (Catalunya/Espanya) i l'eix social (Esquerra/Dreta)- i amb la independència l'únic eix real serà el social. A la llarga, doncs, s'acabarà formant un gran bloc de dretes i conservador (PP, UDC i una part de CDC), un gran bloc socialdemòcrata neoliberal (PSC i una part de CDC i d'ERC) i un gran bloc d'esquerres i anticapitalista (ICV-EUiA-EPM, CUP i una part d'ERC). Cadascun amb els seus matisos i formes de presentar-se. Que la Catalunya independent sigui d'un signe polític o un altre, dependrà de la capacitat de cadascun d'aquests grans blocs de ser els primers en organitzar-se i guanyar-se la confiança dels ciutadans.
3. La justícia social no s'aconseguirà si qui assumeixi el poder comet l'error de construir el nou estat altra vegada a partir de la base neoliberal a la qual ens tenen acostumats els EUA i els estats de la Unió Europea, que és la mateixa que ens ha dut a la crisi econòmica actual i és la mateixa que està destrossant el medi ambient de forma gairebé irreversible. Només s'aconseguirà si el bloc que governa té molt clar que s'han de protegir, millorar i ampliar els serveis públics, la igualtat d'oportunitats i els drets socials, com l'educació, l'habitatge, la salut, el transport, el treball, l'accés al coneixement, etc. etc. I que existeixi -i triomfi- aquest bloc només depèn de la feina que siguem capaços de continuar fent d'ara en endavant. I ni és poca feina, ni els altres blocs ens ho posaran fàcil.
No podem permetre que l'auge polític, cultural i moral que estem vivint aquests darrers temps amb l'augment de l'independentisme s'aturi o disminueixi amb la proclamació d'independència de Catalunya. Nogensmenys, aquesta ha de ser un element motivador, un revulsiu per a la resta de la nació i per fer-nos afrontar amb molta més energia la lluita més important a la qual s'enfronta la humanitat aquest s.XXI: La superació del capitalisme per a construir un sistema social, econòmic i ambiental realment just i racional. Dintre d'Espanya no ho aconseguiríem mai. Que ho aconseguim quan ja en siguem fora només dependrà de nosaltres.
1. La feina que ens haurà costat proclamar la independència de Catalunya no serà res comparada amb la feina que ens suposarà construir les estructures d'estat necessàries i omplir-les de les persones més capacitades per a tirar-les endavant. Ens caldrà molta gent i molt ben preparada, per fer que les institucions catalanes siguin les més ben gestionades, les més democràtiques, les més transparents i les menys corruptes. Així que val més que ens deixem d'hòsties, arraconem la política de resistència a la que ens hem acostumat i comencem a fer política real, política d'estat. Si encara no en sabem, ja en podem començar a aprendre, perquè tot això no ho faran els nostres fills, ho haurem de fer nosaltres.2. Un cop assolida la independència, el sistema de partits actual quedarà caducat, ja que ara tenim 2 eixos a tenir en compte a l'hora de crear programes polítics -l'eix nacional (Catalunya/Espanya) i l'eix social (Esquerra/Dreta)- i amb la independència l'únic eix real serà el social. A la llarga, doncs, s'acabarà formant un gran bloc de dretes i conservador (PP, UDC i una part de CDC), un gran bloc socialdemòcrata neoliberal (PSC i una part de CDC i d'ERC) i un gran bloc d'esquerres i anticapitalista (ICV-EUiA-EPM, CUP i una part d'ERC). Cadascun amb els seus matisos i formes de presentar-se. Que la Catalunya independent sigui d'un signe polític o un altre, dependrà de la capacitat de cadascun d'aquests grans blocs de ser els primers en organitzar-se i guanyar-se la confiança dels ciutadans.
3. La justícia social no s'aconseguirà si qui assumeixi el poder comet l'error de construir el nou estat altra vegada a partir de la base neoliberal a la qual ens tenen acostumats els EUA i els estats de la Unió Europea, que és la mateixa que ens ha dut a la crisi econòmica actual i és la mateixa que està destrossant el medi ambient de forma gairebé irreversible. Només s'aconseguirà si el bloc que governa té molt clar que s'han de protegir, millorar i ampliar els serveis públics, la igualtat d'oportunitats i els drets socials, com l'educació, l'habitatge, la salut, el transport, el treball, l'accés al coneixement, etc. etc. I que existeixi -i triomfi- aquest bloc només depèn de la feina que siguem capaços de continuar fent d'ara en endavant. I ni és poca feina, ni els altres blocs ens ho posaran fàcil.
No podem permetre que l'auge polític, cultural i moral que estem vivint aquests darrers temps amb l'augment de l'independentisme s'aturi o disminueixi amb la proclamació d'independència de Catalunya. Nogensmenys, aquesta ha de ser un element motivador, un revulsiu per a la resta de la nació i per fer-nos afrontar amb molta més energia la lluita més important a la qual s'enfronta la humanitat aquest s.XXI: La superació del capitalisme per a construir un sistema social, econòmic i ambiental realment just i racional. Dintre d'Espanya no ho aconseguiríem mai. Que ho aconseguim quan ja en siguem fora només dependrà de nosaltres.
Publicat a:
CatalunyaDecideix.cat
Xarxa Independentista
CatalunyaDecideix.cat
Xarxa Independentista
Cesk Freixas - La samarreta
·
Hi ha 8 comentaris a "La independència només és el principi"
I podrem deixar de banda les "tendències" globals i aplicar la nostra pròpia? En el cas que guanyés la part anticapitalista, ens hauríem d'associar amb països d'altres "tendències", ens permetria "sobreviure"?
Són dubtes que se'm passen pel cap més d'una vegada i les respostes que trec no són gaire positives, tot i que m'agradaria ser optimista.
-Kiz. -Marta
Completament d'acord. És per això que cal passar per canals de televisió com ara TV3 els reportatges ZEITGEIST, ADDENDUM i molts altres per obrir la ment a molts ciutadans.
És més s'hauria de matxacar més el tema d'un nou ordre social, un dels exemples més clars que em venen al cap ara mateix es el del Projecte Venus. Evidentment hi han altres mètodes d'estructuració i ordenació social en base a com bé deies a la igualtat d'oportunitats, a la no explotació de combustibles fòssils limitats i un llarg etcètera.
Ara bé, jo sens dubte apostaria pel Projecte Venus.
Salut!
Acabo de veure un documental "One piece at a time", que el que ve a dir és que, malgrat lo malament que pugui estar el món, si el volem arreglar, s'ha de fer des d'una actitud positiva, participativa i pas a pas.
Traslladant-ho al tema que ens ocupa, primer cal anar per la Independència, després mirar de trobar un sistema polític i social més just i sostenible pels catalans dins un món globalitzat.
La Independència (tot i que complicada), és menys difícil que canviar el món. No seríem el primer país a independitzar-se.
Però trobar un sistema que substitueixi el capitalisme és una cosa que molts han intentat i, de moment, no se n'han sortit.
Em direu que és per els poders capitalistes que no els deixen aflorar i tindreu raó. També crec que, quan una idea es realment bona, no hi ha poder capaç de deturar-la. I aquesta manca d'idees és el que realment m'amoïna. Això, gent, depen de nosaltres, dels que volem encara canviar el món.
Med: No sé res del Projecte Venus. Ens en pots fer cinc cèntims?.
Salut.
buuuuf és un projecte molt llarg d'explicar que això demostra dues coses:
o bé A: Un projecte molt ben treballat.
o bé B: No sé sintetitzar les coses...
hehehe més aviat serien les dues coses creu-me, pots buscar al google videos o al youtube The venus Project, o proyecto venus (Hi és subtitulat en castellà, i en anglès) Com que m'imagino que domines lues dues llengues usa la que més et vingui de gust =)
Et planteja el món on estariem visquent si distribuissim bé els recursos i no juguessim tan amb el petroli.
Salut!
Jo crec que el PP, UPyD i C's formaran un bloc unionista fins que passin forces anys. No serà tant fàcil la independència, ni tant curta d'assolir-la com a procés. Penso jo, vaja.
Potser la independència pot ser un primer pas,però em fa por, i molta, qui pugui arribar al poder. Qui i com guiaran el país,amb quins principis o desprincipis. Els catalans no som millors que ningú altre i a vegades tenim uns aires de suficiènica... que fan esgarrifar. La gent que està al cap de Catalunya, tampoc em mereix la confiança de poder governar amb responsabilitat, amb equitat, amb respecte... que provoqui el canvi social que cal i, molt menys, l'econòmic.
Encara massa, la nostra societat, s'emmiralla en la política estadounidenca, i aquesta no ens portarà a una societat més justa ni amb més harmonia amb el medi ambient.
Esperem no equivocar el camí...
Uns mesos més tard de l'escrit d'en Jordi Gasulla ens arriba Carod i ens diu:
http://www.ara.cat/politica/carod-erc-puigcercos-el_mon_0_387561421.html
Bé, ja m'he llegit l'article. Repeteixo, per si no te n'has adonat: aconseguiriem és condicional, i aconseguirem és futur. Si tu no saps ser coherent amb les teves propies paraules o no saps acceptar que potser no has parlat prou correctament (http://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=2178937586023&id=1024395074&ref=notif¬if_t=like#!/jordigasulla/posts/313238782024734?notif_t=like), no m'en facis culpable a mí. És tan fàcil com dir: no volia dir això, i guanyes 5 punts de coherència i en perds 25 de tossut.
Deixa un comentari: