13 d’agost de 2010

La independència només és el principi

Les consultes populars sobre la independència van ser un èxit de mobilització i conscienciació ciutadana, d'acord. La sentència contra l'Estatut va evidenciar que l'Espanya federal (no parlem de la confederal) és impossible, d'acord. La manifestació del 10 de juliol de 2010 va ser el clam independentista més gran de la història del poble català, d'acord. Els darrers estudis d'opinió (1, 2, 3) demostren que en un referèndum d'autodeterminació a Catalunya guanyaria el Sí, d'acord. La independència arribarà molt més aviat del que ens esperàvem, d'acord. Però:

Despatx del President de la Generalitat de Catalunya1. La feina que ens haurà costat proclamar la independència de Catalunya no serà res comparada amb la feina que ens suposarà construir les estructures d'estat necessàries i omplir-les de les persones més capacitades per a tirar-les endavant. Ens caldrà molta gent i molt ben preparada, per fer que les institucions catalanes siguin les més ben gestionades, les més democràtiques, les més transparents i les menys corruptes. Així que val més que ens deixem d'hòsties, arraconem la política de resistència a la que ens hem acostumat i comencem a fer política real, política d'estat. Si encara no en sabem, ja en podem començar a aprendre, perquè tot això no ho faran els nostres fills, ho haurem de fer nosaltres.

2. Un cop assolida la independència, el sistema de partits actual quedarà caducat, ja que ara tenim 2 eixos a tenir en compte a l'hora de crear programes polítics -l'eix nacional (Catalunya/Espanya) i l'eix social (Esquerra/Dreta)- i amb la independència l'únic eix real serà el social. A la llarga, doncs, s'acabarà formant un gran bloc de dretes i conservador (PP, UDC i una part de CDC), un gran bloc socialdemòcrata neoliberal (PSC i una part de CDC i d'ERC) i un gran bloc d'esquerres i anticapitalista (ICV-EUiA-EPM, CUP i una part d'ERC). Cadascun amb els seus matisos i formes de presentar-se. Que la Catalunya independent sigui d'un signe polític o un altre, dependrà de la capacitat de cadascun d'aquests grans blocs de ser els primers en organitzar-se i guanyar-se la confiança dels ciutadans.

3. La justícia social no s'aconseguirà si qui assumeixi el poder comet l'error de construir el nou estat altra vegada a partir de la base neoliberal a la qual ens tenen acostumats els EUA i els estats de la Unió Europea, que és la mateixa que ens ha dut a la crisi econòmica actual i és la mateixa que està destrossant el medi ambient de forma gairebé irreversible. Només s'aconseguirà si el bloc que governa té molt clar que s'han de protegir, millorar i ampliar els serveis públics, la igualtat d'oportunitats i els drets socials, com l'educació, l'habitatge, la salut, el transport, el treball, l'accés al coneixement, etc. etc. I que existeixi -i triomfi- aquest bloc només depèn de la feina que siguem capaços de continuar fent d'ara en endavant. I ni és poca feina, ni els altres blocs ens ho posaran fàcil.

No podem permetre que l'auge polític, cultural i moral que estem vivint aquests darrers temps amb l'augment de l'independentisme s'aturi o disminueixi amb la proclamació d'independència de Catalunya. Nogensmenys, aquesta ha de ser un element motivador, un revulsiu per a la resta de la nació i per fer-nos afrontar amb molta més energia la lluita més important a la qual s'enfronta la humanitat aquest s.XXI: La superació del capitalisme per a construir un sistema social, econòmic i ambiental realment just i racional. Dintre d'Espanya no ho aconseguiríem mai. Que ho aconseguim quan ja en siguem fora només dependrà de nosaltres.

--
Cesk Freixas - La samarreta