2 de novembre de 2010

Banksy, l'art i llur prostitució

Diu el diccionari que l'art és “Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació”. I les arts plàstiques, en concret, diu que són el “Conjunt de les arts basades en la forma i el color: dibuix, pintura, escultura, etc.”. En aquesta definició, doncs, no s'hi compta ni la popularitat, ni l'acceptació per part del món acadèmic, ni la cotització d'aquest art en els mercats. Malgrat això, si alguna obra no compleix aquestes tres normes no escrites poca gent la considerarà una “bona” obra d'art. En el millor dels casos podrà aspirar a formar part d'algun moviment contracultural o alternatiu. En el pitjor, serà considerat un mer aficionat.

Fotograma de la pel·lícula Exit Through the Gift Shop, de BanksyPer què la societat és tan reticent a considerar art moltes de les obres de gran qualitat que dia rere dia generen milers i milers de persones de tot tipus? Per què hi ha tan poca independència de criteri a l'hora de manifestar-se sobre una obra d'art? Per què la gent no és capaç d'escollir per ella mateixa quin tipus d'art li agrada i quin no, sense deixar-se arrossegar per la opinió majoritària del moment? Per què la gent sol pensar que una obra molt i molt cara és millor que una per la qual cap ric s'hagi interessat encara?

Fa un temps vaig descobrir les obres d'un artista de carrer que sí que gaudeix de reconeixement social. Es tracta de Banksy, un grafiter d'Anglaterra que utilitza la seva habilitat amb l'objectiu de fer reflexionar tothom sobre temes socials i polítics. Va començar escampant les seves creacions per les parets de Londres, on es va popularitzar, i a hores d'ara ja és conegut a tot el món gràcies a internet. Una de les seves obres més famoses és la silueta del noi que, com si llancés un còctel molotov, llança un ram de flors.

Aquest mateix artista, que actualment veu com les seves obres han passat de ser bretolades als carrers a ser objecte de negoci per l'elit de l'art mundial, ha presentat aquest mateix any un documental entorn a la seva figura: Exit Through the Gift Shop. El llargmetratge però, sorprenentment, no es centra en la vida del mateix Banksy (si més no explícitament) sinó en la de Thierry Guetta, un vídeoaficionat obsessionat amb l'art de carrer. Aquest, després d'intentar fer un documental sobre el tema on hi apareix Banksy, decideix crear la seva pròpia marca amb un tipus d'art popular, mediàtic i molt i molt comercial.

El documental sencer, d'una hora i mitja, està ple de dobles sentits i qui sap si d'aportacions autobiogràfiques del mateix Banksy. Acaba deixant el dubte de si realment existeix Thierry Guetta (no us suggereix un joc de paraules amb “Get a Thierry”?) o si la història és real, però en certa manera això és irrellevant. El que Banksy vol transmetre amb aquest llargmetratge és el rebuig a una forma d'entendre l'art, el rebuig a aquelles normes no escrites que ens impedeixen gaudir, crear i compartir tot l'art que ens envolta. Un crit a la reflexió que val la pena veure. Una obra d'art en si mateixa que, com les millors obres d'art, el millor no és el que s'hi diu, sinó el que s'hi suggereix.



--
Agraviats - Les coses