31 de març de 2011

Tenir més de 1.000 amics al Facebook

Fa un any i mig que vaig entrar a Facebook i aquest mes he arribat als 1.000 amics. 1.000 persones que em confien els seus pensaments, les seves fotos i alguna dada personal. No els conec a tots personalment; de fet, és molt possible que tingui amics al Facebook que mai veuré en persona. Però tant li fa. Per mi, el Facebook no serveix per això.

Ramat de xais en accióQuan vaig decidir entrar a aquesta xarxa social (enllaç), tenia molt clar que posava en risc la meva privacitat. Més encara, renunciava a una part important de la meva privacitat a canvi d'ampliar la meva xarxa social. Aquest és un preu alt, potser sí, però en qualsevol cas queda molt lluny del preu que havien de pagar els revolucionaris de no fa tant de temps, que pel sol fet d'intentar reunir-se amb un nombre reduït de persones en la clandestinitat, s'arriscaven a la presó, la tortura o la mort.

Avui en dia podem exercir el dret a reunió, simultàniament, amb milers de persones, a distància, sense necessitat de coincidir en el temps, amb recursos multimèdia, amb capacitat de discussió i debat, enllaçant informació interessant, descobrint afinitats polítiques en persones que mai t'hauries imaginat, etc. La capacitat de difusió del Facebook és extraordinària, superior a qualsevol altra eina que s'hagi inventat fins ara. Més que els cartells, els pamflets, les xerrades i els vídeofòrums. A Facebook, amb un moment, pots traslladar una idea a milers de persones.

Això vol dir que Facebook és actualment una eina de la revolució? No pas. De moment, la majoria de persones utilitzen la xarxa social per a penjar fotografies de borratxeres i viatges, per a parlar de televisió porqueria i de futbol, per a jugar a jocs inútils i perdre el temps. Sí, s'han de dir les coses pel seu nom: La majoria de gent utilitza el Facebook per a perdre el temps.

El Facebook és com una TV cooperativa. No hi ha un generador de continguts i milions d'espectadors. Hi ha milions de generadors de continguts, que al mateix temps són espectadors i difusors dels continguts dels altres. La vella idea de "jo ho explico a tres persones, aquestes tres ho expliquen a tres més i així anem fent fins que ho sap un munt de gent" no només es compleix sinó que es multiplica per 100 o per 200 (tant com amics tinguis). Per tant, l'eina podria ser extraordinàriament útil, però està mal utilitzada. De moment, seguint el símil amb la televisió, serveix majoritàriament per a fer-hi "Salsa Rosa", en comptes de servir per a emetre continguts de qualitat.

Com ho podem fer per a utilitzar el Facebook de forma responsable? És una pregunta que donarà per vàries tesis doctorals (n'estic segur). Però per no repetir la història de la televisió i aprofitar aquesta eina per deixar de comportar-nos com un ramat de xais, m'agradaria enumerar 10 punts molt senzills i fonamentals:

  1. La informació que penges a Facebook és pública. No només perquè les condicions d'ús de Facebook li permeten publicar qualsevol cosa que hi passa per dins, sinó perquè qualsevol persona pot, voluntàriament o involuntària, publicar o difondre qualsevol cosa que hi pengis: Fotos, comentaris, dades personals, etc. Si és pública, doncs, és com si la tinguessis penjada a la façana de casa teva. Si et penses que tenint 200 amics i no acceptant gent que no coneixes protegeixes la teva privacitat, estàs molt equivocat.
     
  2. Els comentaris al Facebook es poden malinterpretar de forma extraordinàriament fàcil. Per tant, cal anar amb molt de compte a l'hora de fer segons quins comentaris en calent. Moltes vegades ens pensem que per estar a la xarxa la cosa no molestarà tant, però no: Un comentari mal fet a internet és com un comentari mal fet en una roda de premsa. Mesura molt bé les teves paraules i tingues en compte que el mateix text es pot llegir de moltes maneres diferents.
     
  3. No pengis fotografies d'altra gent sense el seu consentiment. Amb la teva imatge fes el que et doni la gana, però has de ser molt curós amb la imatge dels altres. El que a tu potser no et fa res que publiquin, potser a l'altre li molesta. De la mateixa manera que algun dia una altra persona pot penjar una cosa teva que no et faci gens de gràcia. Si només es tracta de compartir fotografies entre les persones que hi surten, no cal oferir l'àlbum a centenars de persones més.
     
  4. Esborra el "soroll" del Mur. Moltes vegades, el contingut interessant es perd per invitacions a jocs, aplicacions, activitat recent, etc. Esborra del Mur tot allò que no tinguis un interès especial per què la gent ho sàpiga. Els clàssics "Jordi ha comentat al Mur de no sé qui" o "Pepet t'ha convidat a jugar a la granja de no sé què" no han de durar ni 5 segons al Mur. Així, la gent podrà llegir el que sí que importa en pocs segons, quan accedeixi al teu perfil.
     
  5. Accepta només amistats de persones i entitats reals. Per tal que la informació que pengem tingui major difusió, podem acceptar amistat de gent que no coneixem personalment, ja que si la informació és pública tan li fa si tenim 200 contactes com 1.000. És pública. Ara bé, també cal anar amb compte amb no alimentar usuaris "espia" o intoxicadors, és a dir: persones o entitats que no existeixen. Si alguna persona o entitat ens vol agregar, que doni la cara. Cada cop hi ha més "trolls": Anònims que, intencionadament, intenten atraure l'atenció i la controvèrsia a través de missatges provocatius.
     
  6. Posa't el nom i la imatge de perfil real. Tranquil, que la CIA i companyia ja et tenen fitxat pel sol fet de tenir Gmail i usuari al Facebook. L'únic que aconsegueixes posant-te una imatge i un nom fals és que la gent que et coneix i t'intenta buscar no ho pugui fer. Això és una llàstima, si pretens utilitzar la xarxa per a difondre continguts i no només per a xafarderies.
     
  7. Fes clic a "M'agrada", quan t'agradi o estiguis d'acord amb alguna cosa. Sembla mentida, però anima molt veure que en un comentari hi ha un parell de persones que han fet clic a "M'agrada". Això estimula aquella persona a seguir difonent continguts o a seguir opinant sobre els temes, cosa que és bàsica per a crear una xarxa de coneixement. A part, també ajuda a deixar en evidència els comentaris contraris, ja que es veu qui té suports i qui es dedica a fer el troll.
     
  8. Comparteix els enllaços que t'hagin agradat molt. És molt possible que si a tu t'ha agradat molt també agradi als que visiten normalment el teu perfil. No els neguis aquest coneixement. Ja veuràs com t'ho agraeixen amb uns quants "M'agrada".
     
  9. Comparteix la informació que ningú comparteixi. A part de rebotar coses interessants, és bàsic per a les xarxes de coneixement la introducció de nous continguts. Sense això, la xarxa perd sentit i s'empobreix. Cada perfil ha de tenir un tret diferencial. Si tens informació privilegiada sobre els clubs d'escacs, sigues un introductor regular d'aquesta informació.
     
  10. No t'oblidis d'explicar-ho tot a la gent en persona. La xarxa ha de facilitar les relacions socials directes, no substituir-les. Qualsevol cosa que abans hagis compartit al Facebook farà avançar més ràpidament la conversa directa, que s'estalviarà introduccions i podrà aprofundir-se més que si no haguéssiu fet la lectura prèvia de la notícia o la visualització prèvia del documental, el vídeo o la pel·lícula.
El Facebook és una de les xarxes socials, però no tothom està al Facebook. Hi ha qui només té correu electrònic, hi ha qui només té Twitter, hi ha qui no té res. Cal tenir present que hi ha moltíssimes xarxes socials (electròniques i personals) i que cal ser present en tantes xarxes socials com sigui necessari per arribar absolutament a tothom. Mai saps quina persona serà la decisiva per tombar la balança a favor de canviar el món.