15 de juny de 2011

Parlem clar sobre #parlamentcamp

Escric aquest apunt amb caràcter d'urgència. Els fets d'aquest matí davant del Parlament són prou complexos com per opinar-ne amb un twit o un comentari al Facebook i quedar-se tan amples. De cop i volta, i sense saber ben bé com ha passat, aquella protesta pacífica i exemplar a la qual tots els mitjans de comunicació van dedicar elogis durant setmanes s'ha vist tacada per l'actuació d'unes quantes persones. És que ningú es pregunta per què?

Protesta davant del Parlament (Foto: Jordi Salvia)Reculem només unes hores. Ahir a la nit, Miren Etxezarreta i Arcadi Oliveres feien una xerrada davant de milers de concentrats davant del Parlament. Punt per punt van enumerar les causes de la crisi i els seus responsables, i van fer una crida, com ha passat en totes les protestes d'indignats, a la resistència no-violenta i a no caure en provocacions. Tothom aplaudia. A ningú se li passava pel cap que una actuació violenta aportaria res de bo al moviment.

Aquest matí, tal com es veu a la foto, milers de persones s'han concentrat davant del Parlament de forma pacífica. La consigna era clara i exemplar: Fem una cadena humana per evitar que el Parlament aprovi els pressupostos de les retallades, el pas previ a una llei injusta i il·legítima com la Llei Òmniubus, que pretén aprovar 600 articles de més de 80 lleis de cop, sense debat ni possibilitat de votació punt per punt. En el cas que ens intentin desallotjar per què els diputats passin, fem ús de la resistència no-violenta, agafem-nos els uns als altres, que ningú caigui en provocacions. Encara que ens apallissin, com van fer a Plaça Catalunya, no responguem amb violència.

Fins aquí, com sempre. Però aquest matí alguna cosa no ha passat com havia de passar. Mentre el 99% dels manifestants es mantenien no-violents, un grup molt minoritari que ha actuat per lliure s'ha dedicat a perseguir, increpar, embrutir, insultar i fins i tot empènyer alguns dels diputats que volien entrar al Parlament. Hem de dir les coses clares: Uns quants impresentables s'han carregat la protesta de milers i milers de persones indignades. Ja n'hi ha prou. Qui vulgui desfogar la seva adrenalina que se'n vagi a fer-ho en un lloc on no hi hagi en joc el futur de les retallades socials. Per culpa seva avui els mitjans no parlen de retallades socials, ni de Llei Òmnibus, ni de la misèria que està provocant la crisi neoliberal.

Dit això, però, he de dir unes quantes coses més. En primer lloc, que és lamentable veure com, quan una revolta social es fa en un altre país, els mitjans de comunicació l'elogien i n'expliquen les causes que la han provocat (manca de serveis socials, manca de participació democràtica a les institucions, etc.), encara que sigui violenta. Però quan la revolta és aquí, l'anàlisi objectiva se'n va en orris i les portades són ocupades per anècdotes que no tenen res a veure amb la naturalesa del moviment. Els mateixos mitjans que, quan centenars d'aficionats del Barça destrossen les rambles per a celebrar títols s'afanyen a aclarir que són una minoria del barcelonisme, ara estan generalitzant de forma indiscriminada i injusta.

En segon lloc, entenc que els mitjans de comunicació expliquin que alguns parlamentaris han estat tacats amb pintura. I repeteixo, és una conducta que especialment avui calia evitar, rebutjar i condemnar. El que no entenc, però, és que fins a dia d'avui encara no hagin dedicat totes aquestes portades a explicar amb detall la macro-llei de les retallades i les privatitzacions (la Llei Òmnibus), que a través dels pressupostos és el tema que avui s'anava a discutir al Parlament i que portarà problemes socials molt més greus que no els que hi han hagut aquest matí.

En tercer lloc, continuant amb el sensacionalisme d'alguns mitjans, és lamentable veure com cauen en el truc del número de ferits, sense entrar-hi en detall. La majoria diuen els mateixos números: 36 ferits, 12 d'ells Mossos d'Esquadra. El que no diuen (tret d'excepcions com VilaWeb) és que tots els mossos han rebut l'alta al mateix lloc dels fets. Com que la tònica general ha estat absolutament pacífica, s'han d'empescar estratègies per poder dir "12 mossos han hagut de ser atesos pels serveis mèdics". Efectivament, els han atès per dir-los que no tenien res. El que sol passar en una protesta pacífica.

En quart lloc, avui ha passat una altra cosa que no havia passat fins ara: Unes quantes persones han increpat i dificultat la tasca dels mitjans de comunicació. No em puc creure que siguin membres del moviment dels indignats. Des del principi, els indignats han ajudat als mitjans de comunicació i han estat absolutament transparents. Fins i tot s'han retransmès la majoria d'assemblees i actes en directe per internet. Espero que identifiquin tots i cadascun dels responsables dels actes vandàlics que hi ha hagut avui, així veurem si realment són indignats o infiltrats, com ja s'està denunciant per Twitter.

Per acabar, una reflexió: Per què el moviment continuï després del que ha passat avui, ha de ser capaç d'evolucionar i trencar estigmes. Hi ha d'haver un objectiu clar i comú. Jo fa dies que ho tinc clar: Un referèndum.

Cal exigir un referèndum sobre la Llei Òmnibus. Cap partit portava al seu programa electoral una macro-llei per a avalar les retallades i un llarg procés de privatitzacions i liberalitzacions de serveis públics. Per tant, no poden excusar-se dient que no sé quants milions de persones els van votar. No els van votar per això. Recentment, Islàndia i Itàlia han capgirat la seva situació política forçant un referèndum. Aturar un Parlament queda antidemocràtic, però la cosa és molt diferent si el que s'exigeix és un referèndum. Evolucionem. Convencem. Guanyem. Com Islàndia i com Itàlia. Exigim democràcia real.