31 de juliol de 2011

On és el dret a l'habitatge?

Avui han desnonat una altra família a la ciutat de Barcelona. Una ordre judicial va donar la raó al banc que els havia concedit la hipoteca i els han fet fora de casa. Els pares, per sorpresa, s'han quedat a l'atur i la mainada encara no té edat per treballar. Fa un parell d'anys, no s'ho haurien pogut ni imaginar: S'han convertit en pobres i estan al carrer.

Foto original: http://www.flickr.com/photos/sillar/Com ells, 10 famílies són desnonades cada dia a la ciutat de Barcelona, mentre a la vegada hi ha 80.000 pisos buits. 10 famílies que es queden sense casa per no poder pagar la hipoteca. 10 famílies que, a sobre de quedar-se sense casa, mantenen el deute amb l'entitat bancària, que els segueix exigint els diners que van demanar per poder exercir el dret a l'habitatge. Centenars d'euros al mes, que ja no poden pagar, per un pis que ja no tenen.

Com hem arribat a aquest punt? Es podria pensar que el dret a l'habitatge no és un dret reconegut legalment per l'ordenament jurídic estatal i internacional, però sí que ho està. El dret a l'habitatge està regulat per la Declaració Universal dels Drets Humans, pel Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i per la Constitució Espanyola.

Declaració Universal dels Drets Humans. Article 25: "Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, en especial l'alimentació, la vestimenta, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris..."


Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Article 11: "L'estat està obligat a fer tot el possible per impedir els desnonaments forçats per motius econòmics."


Constitució Espanyola. Article 47: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord a l'interès general per impedir l'especulació."

Així doncs, la llei protegeix les famílies i els garanteix un habitatge digne? La resposta, desgraciadament, és que no. Durant molts anys -fins l'esclat de la crisi actual- els governants han ignorat aquestes lleis superiors i han actuat pensant que el mercat és capaç d'autoregular-se, fins al punt que creien que era innecessària una legislació referent al preu -per exemple- de l'habitatge. A causa d'això, els bancs han pogut inventar-se un negoci molt lucratiu, complex i immoral: L'especulació immobiliària.

Des de fa aproximadament una dècada, les entitats bancàries s'han dedicat a comprar i/o construir pisos i més pisos, posant-ne molt pocs a la venda per tal que el seu preu pugi, seguint la llei capitalista de la oferta i la demanda (segons la qual, com menys quantitat de producte, més car és). Però és clar, arriba un punt on la gent no pot pagar el preu desproporcionat que diuen que val un pis.

I aquí és on entra en joc el crèdit: El bancs ofereixen crèdits a les famílies de tal manera que no s'han de preocupar per pagar-ho tot de cop, sinó que poden pagar l'habitatge en terminis cada cop més llargs. Ara ja se'n fan a 40 anys amb capacitat de passar-ho en herència als fills!

No cal dir, suposo, que això és una violació flagrant dels drets fonamentals de les persones, ja que no pot ser que per exercir un dret fonamental hagis d'estar pagant una quota pràcticament vitalícia a una entitat bancària privada que ha especulat amb el preu d'aquest dret.

Per cada persona sense sostre a Catalunya hi ha 100 pisos buits tancats per especular (font). Fins que no hi hagi lleis que prohibeixin l'especulació immobiliària i garanteixin, a la pràctica, l'accés a l'habitatge de totes les persones, no pararem de veure casos dramàtics de gent que es queda sense casa per no poder pagar hipoteques desproporcionades.
Publicat a: Canal Solidari