3 d’octubre de 2012

Fot-li, amb la unitat independentista

Aquests dies, les converses de carrer i les xarxes socials s'han tornat a omplir de crides a favor de la unitat per aconseguir la independència. Cal analitzar aquesta reivindicació popular, que va aparèixer amb força les passades eleccions al Parlament de Catalunya, i cal donar-hi resposta per tal que molta gent no torni a patir una frustració col·lectiva en cas que aquesta "unitat" no es torni a aconseguir.

Artur Mas, eleccions al Parlament de Catalunya #25NCom a prèvia, cal dir que el proper 25 de novembre s'han convocat unes eleccions al Parlament de Catalunya. És important tenir-ho en compte, ja que si CiU hagués volgut que els catalans votessin únicament si volen la independència o no, s'hauria convocat una consulta preguntant "Està d'acord que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa?". En comptes d'això, Artur Mas ha convocat eleccions, que tenen un altre funcionament: La gent no vota SÍ o NO a la independència, sinó els programes electorals dels partits que s'hi presenten.

Això, que a simple vista sembla una tonteria, no ho és gens: Votar programes electorals implica acceptar un paquet sencer de propostes de govern per als propers 4 anys. Això inclou quina relació volem mantenir amb l'estat espanyol, però també quins serveis públics volem, quin model energètic volem, quin tipus de democràcia real volem, quines infraestructures volem, quin model ambiental volem, quin model agrari volem, quin model productiu volem, i un llarg etcètera que donaria per omplir tantes pàgines com tenen tots els programes electorals. Per tant: Eleccions és igual a programa electoral.

Dit això, m'agradaria respondre unes quantes qüestions que es posen sobre la taula quan la gent parla de buscar la unitat per aconseguir la independència:

"Si volem aconseguir la independència, cal que tots els independentistes anem units"

Aquesta és una afirmació genèrica que han utilitzat molts polítics tradicionals per enganyar la gent del carrer. Si avui dia l'independentisme és més majoritari que mai no és perquè tots els independentistes ens hàgim unit sota un sol partit i un sol discurs, sinó perquè mica en mica hem anat guanyant el debat ideològic a tots els nivells de la societat, des del gran empresari fins a les classes populars.

Pel que fa a la dreta, [el sector independentista de] CiU ha convençut l'electorat del PP. Pel que fa al centre-esquerra, ERC ha convençut l'electorat del PSC. I pel que fa a l'esquerra transformadora, la CUP i l'esquerra independentista han convençut l'electorat d'ICV-EUiA (tot plegat, és clar, amb la gran ajuda de l'estat espanyol). Crec que és evident que ni el sector independentista de CiU ha convençut els d'ICV-EUiA, ni la CUP ha convençut els del PP.

Algú recorda que ICV-EUiA es presentés conjuntament amb el PP, quan tots dos eren clarament contraris a la independència? No, perquè no va passar mai. Senzillament sabien que la suma dels diputats unionistes era majoria al Parlament. Doncs no costa tant d'entendre que la CUP i CiU no es puguin presentar conjuntament a les eleccions. La qüestió no és la forma de presentar-se a les eleccions, sinó que la suma dels diputats a favor de la independència sigui majoria.

"O els independentistes van junts, o voto CiU"

Aquest és un altre comentari que aquests dies he sentit molt. En primer lloc, deixeu-me recordar que la decisió de convocar eleccions (on es vota programa electoral) i no un referèndum d'autodeterminació (on es vota independència) ha estat únicament i exclusiva de CiU. En un referèndum sí que hi ha unitat real de l'independentisme: Senzillament es va a votar; sense marques, ni noms, ni candidats, ni programa electoral. Només independència sí o independència no. CiU ha escollit la via de les eleccions, que implica presentar partits i programes. Si algú hi està en contra, que castigui electoralment a CiU, no a la resta.

Però Convergència ha convocat eleccions i, si ho ha fet així, deu ser perquè està convençuda que a part de la relació Catalunya-Espanya, en aquestes eleccions també hi ha en qüestió la manera de sortir de la crisi. Votar el programa electoral de CiU implica subscriure totes les polítiques que ha dut a terme: A nivell nacional, sí. Però també a nivell de retallades. Si l'objectiu de la gent del carrer és aconseguir la independència i que no hi hagi retallades, tranquils: Hi ha partits polítics que es presentaran amb aquest programa electoral. No cal votar CiU.

"Qui fragmenta el vot independentista?"

És una pregunta que es fa aquella gent que creu que l'independentisme es pot fragmentar electoralment. I doncs, com es presentaran els partits que aposten per la unitat d'Espanya? Que jo sàpiga, malgrat que tenen tots els números de perdre les eleccions, ni PP, ni PSC-PSOE, ni C's, ni PxC es plantegen fer una coalició unionista. Per què, doncs, els independentistes hauríem de fer-ne una? És precisament la diversitat ideològica dels diferents partits i moviments independentistes el que ens ha permès aconseguir una majoria social a favor de la independència. A més, no cal ser gaire politòleg per comprendre que hi ha un munt de gent que no votarà mai l'Artur Mas, i un altre munt de gent que no votarà mai en Junqueres, i un altre munt de gent que no votarà mai a qui-sigui-de-la-CUP. En unes eleccions, cadascú ha de tenir la seva opció. Sinó, més que sumar diversitats, restem suports molt diversos.

"Per què no votar CiU, directament?"

Artur Mas serà el president que proclami la independència de Catalunya. Crec que això ho té gairebé tothom assumit. És evident que li caldrà tenir múscul per empènyer quan hi hagi la negociació amb l'estat espanyol. Però també cal tenir clar que mentre el procés no acabi, el Parlament continuarà legislant i atenent les dificultats dels ciutadans de Catalunya. És a dir, és imprescindible que hi hagi majoria independentista al Parlament però també és imprescindible que per tenir aquesta majoria necessiti pactar amb partits independentistes d'esquerres, de tal manera que mentre no es proclami l'estat català no es puguin continuar venent la sanitat, l'educació i la resta de serveis públics al millor postor. Això només es pot fer si s'evita la majoria absoluta de CiU i s'aconsegueix que aquesta hagi de pactar amb forces clarament d'esquerres per tenir múscul a l'hora de negociar amb l'estat. No es pot ser neutral perquè les polítiques que haurà de fer CiU mentre tot això no acabi no seran neutrals.

"Què he de votar, el proper 25N?"

Enmig de tot aquest merder, molta gent ja no sap què coi ha d'anar a votar. La meva opinió és molt clara: Si la CUP es presenta, tots amb la CUP. Defensaran la independència de la nació sencera a la vegada que no acceptaran de cap de les maneres que hi continuï havent retallades. Ara per ara, cap altra opció política defensa la independència i la justícia social. Cal recordar que Esquerra s'ha estat oferint durant tota la legislatura a CiU per pactar els pressupostos de l'austeritat. I això, en el context de l'Europa actual, no és precisament ser gaire d'esquerres.